Cerco ràfegues de vent...

Cerco ràfegues de vent
que, gèlides,
m'esquerdin la pell…
i que resoluts corrents
em sacsegin les entranyes,
que l'ànima, en un puny m'engrapen
engrillonant el meu plor...
i em renovin aquesta ànima
que no fa més que patir…

Després, ja cercaré suaus brises
que les llàgrimes m'eixuguin
i m'alliberin la ment…
I tot bressolant-me el cor
em lleguin, per fi, harmonia
i em permetin restar en pau,
abans de morir del tot.