Cercle

Un relat de: aleshores
Completaràs el cercle,
quan hagis tornat.

Sempre es torna al principi,
al racó de la vida
tot resseguint un cercle vital
involuntari.

Des de temps immemorial:
com aquells peixos
que tornen incansables a l'origen.

Completaràs el cercle del treball
pel qual no estaves preparat.

Veuràs, o recordaràs veure, entrar al riu
aquell home que s'hi banya i desafia,
contra tota prudència;
Dut alegrement per corrent,
potser cantant alhora i tot,
per tancar el seu de cercle.
Desfent un reguitzell de greuges
ja caducats.

I entraràs a sentir la fredor
del corrent del fort riu marronós,
ple perills, esplèndid i mortal,
per a qui no ets res,
un més d'octubre.

La salvaràs a ella, potser.
- amb pulsió animal,
automàtica, tu no ho saps -,
que va fer igualment
el seu de treball
contra tota prudència.

Tornaràs al lloc on demanar-te,
mentre el corrent et porta,
si ha valgut la pena.

L'aigua no serà mai la d'aquell dia.

Comentaris

  • Tornar.[Ofensiu]
    Falciot blanc | 25-07-2020 | Valoració: 10

    M'agraden molt els teus relats, són reflexius, i ens mostren, com aquest allò què hem sigut, i què voldríem ser altra vegada, però tot pertany al passat, que tanmateix no ha mort, és amb nosaltres. Tinc la sensació què descrius el què voldríem fer, però que ja no podem. "Tornaràs al lloc on demanar-te,
    mentre el corrent et porta, si ha valgut la pena". Jo crec que sí.

  • Cercles[Ofensiu]
    Canela fina | 05-07-2020

    Sempre trobem els cercles, aquests que no ens deixen escapar perquè ens fan retornar a un començament que no és començament ni és final. A més, acompanyats de circumstàncies que semblen les mateixes, repetides, però que no ho són perquè el temps és moviment i el moviment és canvi. M'agrada :)

  • Gràcies Aleshores:[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-07-2020

    Gràcies, Aleshores, pel teu amable comentari, on em contestes que les paraules em sonen bé en aquest sonet i sobre tot sóc un fanàtic de les paraules.
    I em preguntes "Ànima sense cos, jo t'amaria?", per què... Sona molt espiritual...!!
    Veritat!!
    Saluts PERLA DE VELLUT

  • Peixos nadant cap al naixement[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-07-2020 | Valoració: 10

    Molt bona i molt ben plantejada tota l'acció de la poesia, on els peixos naden entre l'aigua i aplegaran al seu naixement. Molt bon poema, que m'ha agradat, Aleshores.
    Salut i cuida't.
    PERLA DE VELLUT

  • El riu i l'aigua[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-06-2020

    Molt bonica la imatge dels peixos que retornen al lloc del seu naixement.
    Trobo magistral l'últim vers "L'aigua no serà mai la d'aquell dia."
    Per més que retornem als mateixos llocs, sempre les circumstàncies seran distintes.
    Pot nevar, però les neus d'antany ja no tornaran mai més.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: