Cercant el temps

Sibil·la, no temis el temps. La vida no és cap enigma. No vulguis endevinar-ho tot. Probablement, tens el color glauc de l'atzavara besant el temps que les teves paraules deturen.
L'univers ets tu, en una perfecta conjunció de bellesa infinita.
La Rosa també voldria acaronar la sorra del temps...

El temps és una barreja tan gran de sensacions, d'anhels, de desitjos. Enyorem l'ahir, el demà ens és incert, l'avui ja és gairebé demà i tot esdevé relatiu.
És difícil viure l'instant pur, sense veure les ombres del passat i del futur, que ens limiten l'essència d'aquell precís moment.
Intentem retenir els moments encisadors i difuminar el dolor en el desert de l'oblid.
La percepció individual del temps i els sentiments que genera, és tan abstracta...
M'agrada el tema tractat i l'enfocament que li dones.
Aprofito per donar-te la benvinguda a la gran família de Relats en Català i em fa molta il·lusió que siguis compatriota meva i tenir la possiblitat de compartir unes estones molt especials...

Una abraçada i fins aviat!