Centúries recents

Els actes suaus són un desert

de centúries decents que,

amb pas cupidament tremolós,

arriben al migrat port de les fatigues,

amb els ulls eixuts i muts,

sense articular paraules

d'accent fort i veu pregona,

ans cridant aspres sospirs

discursivament cursis.



Aquell alberg de dol infinit

s'alçava més enllà

de les boires esquifides

i més ençà de l'ombra gentil

del rostre humil.



En va, el boli cansat

redreça les desviades rimes

sense toldre ni comes ni punts,

tan sols adverbis

de manera

que no resti cap prat sense flors,

ni cap anell sense gemma,

ni cap artista sense selva.