Cercador
Centre Pompidou
Un relat de: panxample- Compartir:
*
 |
| De Downloads |
Anar de visita als museus és una aventura, mai saps en que et trobaràs. Hi vas cridat per un tema, un artista o un obre d'art en concret, que ja saps el que vas a veure, però ja que hi ets aprofites l'entrada fins que les cames et fan figa. Ja no t'aguantes i vas fent parades, aquí i allà, buscant on repenjar-te.
Doncs bé, Centre Pompidou Paris, art modern, nivell cinquè, des del fauvisme passant per l'expressionisme, per l'abstracció, el cubisme. Una delícia, ombres, formes, llum, dibuix, color. Pinzellades de Kandinsky, Picasso, Braque, Delaunay i molts més. Obres del 1905 al 1960.
He gaudit d'allò més, ja està, la visita per a mi ha complert els objectius i desitjos.
Perfecte, ho recomano.
Després, ja en un altra sala, nivell quatre, ara ja si, amb els peus a punt d'explotar. Una infinitat de formes, colors, expressions avantguardistes,moltes d'elles incomprensibles sense l'explicació del seu autor. No dubto del seu valor artístic, ´Déu me'n re-guard, tampoc hi entenc massa, per tant no puc criticar. M''agrada o no m'agrada. Cansat sí, que n'estic, però incapaç de valorar aquestes obres d'art, passo amb presa, fent via.
De sobte em quedo palplantat bocabadat, em crida l'atenció, un gran tub de color vermell pujat, to rosella, que destaca del fons blanc, Intento buscar l'essència de l'obra en qüestió, apareix el vigilant de la sala i tot encuriosit em pregunta si tinc algun problema. Fa estona, que m'he quedat quiet, meditatiu, pensatiu, en aquest racó de la sala.
En francès em diu, (excuse-moi monsieur, cet appareil c'est pour éteindre les incendiés ), o alguna cosa semblant.
Doncs mira era bonic ,estava ben col·locat i a més a més al costat hi havia una galleda de cap per avall de color vermell carmí, on hi deia POMPIERS.
Tot és art ben mirat!
(Avec l'âge, l'art et la vie ne font qu'un) G. Braque.
Comentaris
-
Un recorregut...[Ofensiu]Mercè Bellfort | 03-07-2010 | Valoració: 10
ben divertit per una famosa galeria d'art francesa. M'has fet somriure perquè jo també m'he trobat moltes vegades com tu, que l'objecte més quotidià pot esdevenir una peça d'art. Fins on arriben els límits del què és art i del què no ho és? Crec que és un tema tan subjectiu com persones hi ha al món.
M'ha agradat aquest aquesta fina ironia carregada de contingut. L'enhorabona, panxample!
Mercè
-
Bona crítica![Ofensiu]brins | 01-07-2010 | Valoració: 10
Jo també sento molt sovint una sensació de frau quan contemplo algunes obres que anomenen "d'art". Penso que, l'art, potser és en la saviesa d'haver-les sabut promocionar.
Una abraçada,
Pilar -
Tot passejant[Ofensiu]Grocdefoc | 30-06-2010 | Valoració: 10
Hola, de nou. Tu passeges per museus i jo continuo passejant pels teus escrits que em emblen prou originals. Jo penso, pel que fa a l'art abstracte, que és tal com tu dius: davant d'una obra abstracte, o t'agrada o no t'agrada, no cal donar-li més voltes. Són sensacions, i si aquestes arriben i s'entomen bé, doncs a mi m'agrada; si em provoca alguna mena de rebuig, pel que sigui -pel color, per la forma...- , doncs és que no m'agrada. Intentar captar més enllà, intentar trobar sentits... crec que és com intentar penetrar dins dels mons profunds de cada artista, conèixer els processos creatius de cada artista... i jo, si vull gaudir de l'abstracte, amb tot això no hi penso, ja que l'obra d'art, un cop feta, davant dels ulls dels qui la miren adquireix una nova dimensió, cada persona que la mira veu i sent diferents coses. L'art figuratiu és diferent.
Pel que fa a l'art dels objectes -mentre hom s'hi aboca, mirant, observant els muntatges, les combinacions d'objectes...-, jo penso que es va entrant de manera inconscient dins d'un món que va creant els seves pròpies lleis... i per això crec que té sentit el que dius que de vegades ens podem confondre i parar-nos davant d'un aparell que no forma pas part de la col·lecció exposada, però té una semblança prou lògica i per això pren sentit, no desentona. M'has fet pensar en un llibre que vaig llegir i al què de tant en tant encara hi torno: "El estupor y la maravilla" de Pablo D'Ors, que parla de museus, de pintors, d'art..., i entre moltes altres coses dels rostres dels visitants de les diferents sales dels museus. -
Art i humor[Ofensiu]Unaquimera | 30-06-2010 | Valoració: 10
En efecte, amic panxample: Tot pot ser art, segons com es miri! Fins i tot, l'humor pot ser-ho...
Respecte al contingut del teu relat, no puc menys de dir-te que, tot visitant museus, de vegades he tingut serioses dubtes sobre els criteris de selecció d'algunes de les obres exposades.
Ja que sembla que et va agradar el Capvespre, m'atreveixo a recomanar-te Al vent.
Fins la propera!
T'envio una abraçada d'estiu,
Unaquimera
-
molt bo...[Ofensiu]joandemataro | 29-06-2010 | Valoració: 10
en to d'humor dónes a pensar sobre què és l'art... et felicito
fins la propera
joan -
Tota una obra d'art[Ofensiu]Naiade | 29-06-2010 | Valoració: 10
M'has fet riure molt amb aquest relat tan fresc i natural. El que et va deixar esmirat segons com t'ho miris també era una obra d'art.
Ja se que m'has recomanat la Julia, però no hi he pogut entrar, estrany no ?
Desprès tornaré a intentar-ho.
Una abraçada
-
La propera vegada[Ofensiu]joanalvol | 25-06-2010 | Valoració: 10
que vagis a un museu, tot serà diferent. Com la vida, tot varia, per molt que els quadres siguin els mateixos a cada ullada sembla com si fos la primera vegada.
Ja ho veuràs, home!
Joanalvol
Valoració mitja: 10
l´Autor
45 Relats
292 Comentaris
66125 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
No sé qui sóc, ni que no sóc, però la vida és una meravella, cal aprofitar-la, compartir-la i gaudir-la. Encara que de vegades amarguegi.Panxample no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".
la calaixera