Centre del meu cap, centre de l'univers...

Un relat de: *_raneta_*

Ja fa més d'un mes que penso en tu, i ara aquí , a la meva habitació, al lloc on més a gust estic no puc evitar tornar a fer-ho. La mescla d'olor a encens amb els meus pensaments i reflexions abunden la meva habitació. Ets el meu tema central al cap. M'estic enamorant per primer cop? O simplement és el fet de no tenir cap indici de que això pot funcionar?
La por em supera i aquest és el meu petit gran error. Potser la meva meta no està a la meva altura.
Potser per primer cop hauré de ser jo la que faci un pas endavant, però es que no em vull fotre cap pinya.
Pot ser que no tingui res millor a pensar? Jo només vull i necessito un petó teu, una senyal d'amor, o només d'una petita admiració...


Comentaris

  • Thyst | 14-03-2008

    no hi ha metes imposibles si no gent que no s'atreveix a perseguir-les!
    quin cacao mental noia?
    encens? les nostres habitacions tenen alguna cosa en comu :)

    un peto!