Centre cultural

Un relat de: Teix
Feia temps que no es veien, mesos, potser més d’un any... l’havia enyorat molt però, les circumstàncies personals de cadascú els havia mantingut separats i ara, al veure-la al vestíbul del centre, els records l'aclaparaven... quantes vegades havia pensat en ella, quants somnis...

Al Centre Cultural feien una conferència que presentava l’Albert, la parella de la Laura i ell hi va anar pensant que potser la hi trobaria. Allí estava, sola, amb aquella mirada tímida, com volen ser invisible, estava segur que ella ja l'havia vist. Va entrar a la sala d’actes, ple de gom a gom, i no li treia l’ull de sobre, seguint-la amb la mirada tota l'estona, fins que va veure que s’asseia uns quantes files davant seu.

Va començar l’acte, l’Albert feia la presentació. Era assegut a la taula de ponents absort en la seva tasca... la conferencia es desenvolupava animadament, el tema era força interessant però, el seu pensament estava segrestat per la presencia de la Laura, no podia gairebé apartar la mirada de la seva silueta a la penombra.

En un moment a mitja conferència, va veure com ella s’aixecava i caminava lentament cap a la sortida de la sala i, sense veure’l, va mirar intuïtivament cap on ell era assegut i va sortir... no es va poder contenir, va aixecar-se amb l’excusa d’anar a lavabo i la va seguir, l’instint prenia el control... al sortir de la sala va veure que la Laura era a punt d'obrir la porta dels serveis situats a l’altre extrem de l’amplia sala. Es va aturar un instant i va girar-se inconscientment i, en veure’l, va somriure.

El cor li va fer un bot, va travessar casi corrent la sala buida i va seguir-la, l’esperava a l’àrea comuna... sense pensar-si es van llençar l’un als braços de l’altre i es van fondre en un petó de passió, mentre les seves mans acariciaven els seus cossos prement-se l’un contra l’altre.

Com dos animals en cel van entrar al lavabo d’homes que, afortunadament era buit, i van tancar-se en un dels vàters, sense deixar de menjar-se a petons... havien somiat tant aquell moment que ara gairebé els ennuegava.

Van començar a desfer-se botons, a apartar robes, a magrejar-se descaradament sense control... Ambdós es notaven els cors bategant, els sexes inflats i humits... com dos animals que es necessitaven l'un a l'altre, feia tant de temps que es desitjaven que no es podien contenir.

Ell li magrejava els pits mentre la morrejava, o li introduïa la ma a les calces per sota de la faldilla i li acariciava la vulva que ja estava completament xopa, i ella descordant-li el pantalons, li agafava el penis fent-li mal de l’erecte com estava.

Amb els pantalons a mitja cama, es va asseure a la tassa del vàter i ella eixancarrant-se es va posar a sobre seu i, apartant-se les calces, va introduir el penis al seu sexe que, humit com estava, va lliscar buscant l'interior...

Es van començar a moure rítmicament tan com podien en aquella postura, ella s'aguantava a les espatlles del Teix i ell a les parets del tancat. Excitats com estaven... no tenien temps... copulaven salvatgement... i estaven cada cop més i més amunt. De sobte van sentir com s’obria la porta del lavabo i les veus greus de dos homes. Merda!! era la veu de l’Albert amb un dels conferenciants parlant animadament, ells es van quedar immòbils... paralitzats... notaven les palpitacions al seu sexe, l’un dins de l’altre... l’excitament no va aturar-se, la situació de risc a ser descoberts encara els va fer excitar més, immòbils es miraven fixament mig somrient, notaven com se’ls accelerava la respiració... mantenien les boques obertes per no fer soroll, les gotes de suor regalimant-los pel front, mentre sentien a tocar les veus dels dos homes i els sorolls d'aigua corrent dels lavabos.

L’excitament no afluixava, ben al contrari, es miraven l’un a l’altre estàtics sense poder contenir l’esclat que s'apropava... sense poder respirar... a la Laura, amb la boca oberta, li baixaven llàgrimes per les galtes... no podien aturar-ho, es van agafar l’un a l’altre per les espatlles sense deixar de mirar-se, compartint el que sentien, fins que ja no van poder mantenir els ulls oberts i intentant amb totes les seves forces no emetre cap soroll van sentir com esclataven en un orgasme brutal.

Comentaris

  • Batecs[Ofensiu]
    Canela fina | 21-06-2020 | Valoració: 10

    Quin relat més intens, creix el batec a ritme de les paraules, aconsegueixes que el lector es vagi accelerant igual que s'accelera el relat i l'excitació. M'encanta l'orgasme compartit en silenci. Una abraçada ;)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Teix

3 Relats

6 Comentaris

882 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Últims relats de l'autor