CENT LLUNES (vuitena entrega)

Un relat de: Mena Guiga
LLUNA 71

Li agraden els entrepans amb pernil ibèric pota negra. Els pispa d'un bar que es deixa la finestra del darrere oberta. Se'ls meja amb fruïció. Tot i no ser excessivament salats, li fan venir set. Aleshores pispa llimonades de neveres despistades. Les pispa amb la nevera i tot. Per això al voltant de la lluna 71 hi ha un cinturó de satèl·lits refrigerador.

LLUNA 72

Una lluna que s'acosta a ser mitja. No hi arriba. Li falta un pèl. Ha d'aconseguir aquest pèl. Pel que sembla no és tan fàcil. No és un pèl de diable ni un pelma que ha perdut una síl·laba. Segurament -ella creu- és d'una PEL·lícula. L'agafa i el pot canviar. A vegades sera de film romàntic, a vegades de ciència ficció, a vegades un thriller...I les 'lícules' sense 'pels' callen i així ningú no ho sap.

LLUNA 73

Lluna amb pedres als cràters més sensibles. No són operables per cap cirurjà còsmic. Pedres de color gos com fuig quan no el fan anar amb llangonisses.
Pedres per llençar contra qui fa mal i deixa de fer-ne (com és que no les hi van a buscar a cabassos?).

LLUNA 74

Ha conegut un cranc de rierol que assaja moviments de pinces a altes hores de la nit i fa una ballaruca encisadora. El cranc té un cos pigallat i llustrós i la lluna li fa de focus mentre tot el granotam admira l'artista.

LLUNA 75

Lluita contra els bigotis descompensats: els que no tenen els mateixos pèls a l'esquerra que a la dreta si els partissin pel mig. Tot entreté. La gent amb mostatxo, però, comença a estar-ne farta del maníac perfeccionisme.

LLUNA 76

Escriu un llibre que no acaba sobre un pollet desnerit que no creixia i que va morir ofegat en una galleda amb aigua. El pollet que cada dia feia i desfeia un caminet i que era innocent. La mort és una mala puta (això posa la lluna en cada capítol).

LLUNA 77

Una lluna nova, tan nova que no s'estrena i no apareix. Agafa vergonya i ara sí que ja podem esperar-nos asseguts...

LLUNA 78

Badalla i dibuixa un cercle dins seu estant en pleniluni. Bon remei per als insomnes: badallera encomanaire, son assegurat.

LLUNA 79

Diu que vol que els arbres de la Terra s'estirin s'estiragassin i tots els brancatges arribin allà on és ella. Vol caminar-hi per sobre, com si fossin núvols vegetals. Si són palmeres li faran punxadetes. Si són fruiters la perfumaran i atiparan. I va pensant variacions d'un...impossible?

LLUNA 80

Lluna descomunal que només pot ser vista pel gegantam més malparit o més benparit. No hi ha terme mig. Quan aquests éssers colossals la miren canvien: els malparits benparidegen i els benparits malparidegen.

Comentaris

  • LLuna 73[Ofensiu]
    Annalls | 24-04-2013

    no entenc el de tirar pedres a algú que fa mal i deixa de fer-ne?
    Oh més Genial que Daíi que ja es dir...
    El llibre de les cent llunes ja existeix en la meva ment...

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

435707 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com