CENT LLUNES (última entrega. El the end)

Un relat de: Mena Guiga
LLUNA 91

Aquest astre és un veritable desastre. Si renta núvols li queden de color merda d'oca i els estels arrufen al nas. Si para la taula, gran volta còsmica, no posa bé les tovalles i els becs pengen per aquí pengen per allà, desguarnidament. Els estels no volen cap àpat en condicions tan poc elegants. Si enllutra sabates ho fa tirant escopinades i el calçat aleshores mostra calcificacions que per sort no caldrà controlar amb cap mamografia. Si treu la pols...això la fa esternudar i de retruc es projecta enrere enrere fins que xoca, per exemple, amb un dels Challenger i s'hi mig incrusta. En fi...


LLUNA 92

Lluna de família desestructurada en temps de desintegració, desencís, desil·lusió i aigua destil·lada.
Però ho ha superat. És forta. Visita el pare, un asteroide borratxo que va rebotint per la galàxia descrivint esses i erres i pes i zetes i encara més i li duu aigua pura, llàgrimes d'estels fugissers. Visita la mare, que s'ha tirat mig univers, i quan la troba li demana que no gemegi tant, que altera l'ordre còsmic i li duu prunes que la fan cagar i així la manté una mica ocupada en altres afers. Visita el germà, lladre d'anys llum, empresonat en un planeta buit de res i on mica en mica va petant més i més boig. Li porta històries entretenidores, tot i que ell abans que la lluna hi sigui, mans llargues, ja les hi ha pispades.

LLUNA 93

Aquesta lluna té el cap florit: calèndules, carolina, violetes, íxies, cales, geranis, kalanchoes, tulipes, buguenvíl·lees, clavells de poeta, roses de te i de cafè. Ha de vigilar molt que certs humans no l'agafin a trossets per fer-ne ambientadors.

LLUNA 94

Lluna que va amb bicicleta i a la cistella de vímet cada nit hi passeja un estel diferent que riu quan la lluna accelera o vénen baixades vertiginoses. Iuuuuuuuuu, uauuuuuuuu, heheheheheeh!!!!
Els estels fan torns per ser pasturats i si un fa trampa i repeteix se li fa copiar mil vegades: 'Això no es fa'.

LLUNA 95

Un espiadimonis okupa viu dins d'ella, que va trobar una porta que ni ho era, era un pegat ancestral. El bell insecte li explica la vida als rierols i la lluna ho visualitza molt bé.

LLUNA 96

Aquesta lluna treu el nas a Relats en Català sovint perquè algú o altre l'anomena. Li agrada ser protagonista o personatge secundari o paisatge de rerefons.

LLUNA 97

Una lluna que anota els vaixells que veu a tots els mars i oceans, sigui quin sigui el planeta. Li estan sortint veles i aviat lliscarà per mars ingràvids...

LLUNA 98

Lluna enyoraire dels relataires Jota de Trèvols, Kurgan34 i la Copdegarròtix.
En quin planeta paren?

LLUNA 99

Aquesta abraça amb fils argentats i càlids a Carles Ferran (no tenia moltes sirenes? ara llunes?), rautortor, brins, magalo, Nonna, chusteriana, Sílvia8, Teresa, T.Cargol, Ninona, Sandra Closca Loquaç, Mercè Bellfort, Armando Vericat, Vicen Terol i l'ex 07 i tots els que falten i com si hi fossin (que sembla ser que va per èpoques de coincidència forumaire).
No us deslluneu mai!

LLUNA 100

Gran descomunal enorme gegantina lluna llunassa llunarra que engloba RC, món màgic de lletres, món on l'oníric i el real si volen es fusionen, lloc on l'aigua dansa, lloc on l'energia del cor i del cap van del bracet i per això és una lluna tan i tan i tan i tan gran descomunal enorme gegantina lluna llunassa llunarra.

Comentaris

  • Ui! quantes llunes![Ofensiu]
    Josoc | 25-03-2014

    Veig que li saps trobar moltes cares a la lluna i no totes bones. Admiro la teva multiplicitat. Ets una gran presentadora. Jo també he escrit un relat que parla de la lluna i que forma part d'una trilogia amb ELS NÜVOLS I LES BOIRES i EL MAR.
    Són més aviat poètics i fins ara ningú me'ls a comentat. M'agradaria que ho fessis tu.

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434516 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com