Cercador
CENT LLUNES (tercera entrega)
Un relat de: Mena GuigaLLUNA 21
La lluna dels desitjos minsos, com ara fer un petó amb gust de fonoll a...(no és un desig tan minso, em temo).
LLUNA 22
La de la serenitat. Sovint costa veure-la. Per què serà?
LLUNA 23
Està feta de poma cruixent tipus 'fuji' i no fuig pas. És una lluna sana i que fa pom-pom com un cor però sense vàlvules que s'enterboleixin o espesseiïxin.
LLUNA 24
És una mitja lluna amb mitges lluentes de seda nocturna. Balla boleros, pel que sembla.
LLUNA 25
És el quart de lluna de la lluna que fa cent. L'essència és la mateixa, però més condensada i va bé portar-la si es va de viatge (ocupa menys).
LLUNA 26
És una lluna gelat de crocanti i els cràters són bocins d'ametlles torrades
i se la mengen amb deler els habitants lunars des de dins cap a fora. Quan l'han exhaurida, és lluna nova i sant-tornem-hi.
LLUNA 27
Lluna nevada. Els cràters treuen fum fent d'estufes però no poden desfer la neu lunar. Té vint-i-set capes molt resistents.
LLUNA 28
Lluna de blonda i de macramé i ganxet. Decora la casa de la nit.
LLUNA 29
Lluna de les endevinalles. En fa i les encerta. En fa i les encerta. En fa i les encerta. Si en fa i no les encerta no en fa.
LLUNA 30
Lluna de la crisi. No apareix, no té forces (les hi han retallades).
La lluna dels desitjos minsos, com ara fer un petó amb gust de fonoll a...(no és un desig tan minso, em temo).
LLUNA 22
La de la serenitat. Sovint costa veure-la. Per què serà?
LLUNA 23
Està feta de poma cruixent tipus 'fuji' i no fuig pas. És una lluna sana i que fa pom-pom com un cor però sense vàlvules que s'enterboleixin o espesseiïxin.
LLUNA 24
És una mitja lluna amb mitges lluentes de seda nocturna. Balla boleros, pel que sembla.
LLUNA 25
És el quart de lluna de la lluna que fa cent. L'essència és la mateixa, però més condensada i va bé portar-la si es va de viatge (ocupa menys).
LLUNA 26
És una lluna gelat de crocanti i els cràters són bocins d'ametlles torrades
i se la mengen amb deler els habitants lunars des de dins cap a fora. Quan l'han exhaurida, és lluna nova i sant-tornem-hi.
LLUNA 27
Lluna nevada. Els cràters treuen fum fent d'estufes però no poden desfer la neu lunar. Té vint-i-set capes molt resistents.
LLUNA 28
Lluna de blonda i de macramé i ganxet. Decora la casa de la nit.
LLUNA 29
Lluna de les endevinalles. En fa i les encerta. En fa i les encerta. En fa i les encerta. Si en fa i no les encerta no en fa.
LLUNA 30
Lluna de la crisi. No apareix, no té forces (les hi han retallades).
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436181 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com