CENT LLUNES (setena entrega)

Un relat de: Mena Guiga
LLUNA 61

Lluna que col·lecciona fulles de la tardor. Se les mira llargues hores i per això la lluna no fa ulleres: el mirar fulles ho evita.

LLUNA 62

Lluna que si es punxa amb un cactus galàctic no es desinfla. És a prova de cactus. Però, en canvi, si un meteorit raspós o abrupte la frega massa arran, l'enceta i un xic sí que perd aire. L'aire dels dintres de la lluna no s'ha de malmetre, que té aplicacions que encara no se saben.

LLUNA 63

Pateix la malaltia del no dur mitjons. Passa fred als peus i per això la seva llum és blanca.

LLUNA 64

Un quart de lluna que un gegant del cosmos l'usa com a all per a fregar a les torrades quan el cel és rogenc.

LLUNA 65

És una lluna plena de punts suspensius. Això explica perquè sura: suspensioneja, suspensioneja, suspensioneja....................................................................................................................................................................................................................

LLUNA 66

Renta platerets volants amb sabó de greix de cràters que han suat. Queden nets com patenes.

LLUNA 67

Aquesta lluna enganxa rajos d'aigua de fonts d'arreu i fa una suma líquida que estira per camins només per ella coneguts i qui ho sap hi pot nedar.

LLUNA 68

Intenta que els fanals dels carrers es desarrelin i caminin i es trobin i facin una fanalada.

lluna 69

Aquesta té tanta energia eròtica que si no va en minúscules, pot impactar massa.


LLUNA 70

Pinta amb pinzell de pèl de marta. Pinta amb colors base. Pinta tot el que li passa pel davant i així l'espai s'acoloreix.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434516 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com