Cercador
CENT LLUNES (quarta entrega)
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
LLUNA 31
Una lluna que tenia per barret una fulla de morera perquè quan el sol se li apropava alguns matins d'horeta i coincidien no li socarrimés les idees, que costen de tenir i es veu que al Japó paguen per tenir-ne (qui ho ha dit?).
LLUNA 32
És una lluna que creu que si menges massa xocolata et quedarà el rostre com el seu: craterós. Aleshores no et queixis quan et miris al mirall o hagis d'aplicar-t'hi cremes que deixen record massa químic. Hi ha xocolates i xocolates i la lluna 32, si se li pregunta, acostuma a respondre i aconsellar-sense creure's una setciències- quina és la més adequada.
LLUNA 33
Lluna de l'edat de Crist quan el van matar. En honor seu (ho diuen les monges i els capellans n+) astronautes religiosos li van clavar claus clavar claus clavar claus i la lluna degota sang que aprofiten per omplir bótes: és el líquid amb el qual suquen les òsties sagrades en els oficis i que a alguns els fa creure's bones persones i a altres se'ls enganxa al paladar o els empalagoseja.
LLUNA 34
Mitja lluna que vol fer teatre i aleshores fa de boca burleta riallera del gat d'Alícia en el País de les Meravelles, o de mitja síndria o d'arc. El cas és fer un paper o un altre, per no ser el que realment és. Vol arribar a poder interpretar trenta-quatre personatges...ho farà!
LLUNA 35
És una lluna plena. Plena de trepitjades d'invasions i s'ha fet invisible. En fer-ho, les petjades se li desenganxen i queden surant en l'Univers on no tot és vers ni ver. I cal entendre-ho.
LLUNA 36
Lluna minvant que amaga el nas. Està refredada i no vol ser vista mentre li goteja
massa mucositat. Però un científic anomenat Ulisses Usclu l'ha clissada. Li ha enviat amb un avió de paper mocadors de paper també i ara està observant com ella es moca intentant fer-ho finament, dissimulant, i no és fàcil. Aleshores, per respecte, el científic se'n va a dormir i ella pot descarregar tal com raja.
LLUNA 37
Lluna d'ulls de peix. No diuen res, vidriosos i inflats. De peix asfixiat. Amb aquests ulls la Terra la repel·leix, com si no sabés que es cosa seva. Qui pot mirar un planeta brut i pudent?
LLUNA 38
Es tracta d'una lluna que puja escales fetes d'estels per arribar a una altra lluna que és la que fa trenta-vuit en una altra galàxia la qual al seu torn puja graons d'estrelles fins arribar a una altra lluna trenta-vuit que...(i així sense mai acabar).
LLUNA 39
Lluna, lluneta, llum com bombeta d'un planeta que és maleta tancaca i trista i avorrida. Lluna, llunosa, alegria mai fosa. Lluna, llunaire, no dóna gaire aire.
És la lluna de fer poemets facilets com d'infants, senzillament.
LLUNA 40
Ha de fer una dieta especial en tenir aquesta edat. Li cal magnesi i ferro i sopars romàntics, bé amb Mercuri, bé amb Mart. Amb espelmes de fragàncies exòtiques i converses que guarden en llaunes de conserves (no es poden llençar!).
Una lluna que tenia per barret una fulla de morera perquè quan el sol se li apropava alguns matins d'horeta i coincidien no li socarrimés les idees, que costen de tenir i es veu que al Japó paguen per tenir-ne (qui ho ha dit?).
LLUNA 32
És una lluna que creu que si menges massa xocolata et quedarà el rostre com el seu: craterós. Aleshores no et queixis quan et miris al mirall o hagis d'aplicar-t'hi cremes que deixen record massa químic. Hi ha xocolates i xocolates i la lluna 32, si se li pregunta, acostuma a respondre i aconsellar-sense creure's una setciències- quina és la més adequada.
LLUNA 33
Lluna de l'edat de Crist quan el van matar. En honor seu (ho diuen les monges i els capellans n+) astronautes religiosos li van clavar claus clavar claus clavar claus i la lluna degota sang que aprofiten per omplir bótes: és el líquid amb el qual suquen les òsties sagrades en els oficis i que a alguns els fa creure's bones persones i a altres se'ls enganxa al paladar o els empalagoseja.
LLUNA 34
Mitja lluna que vol fer teatre i aleshores fa de boca burleta riallera del gat d'Alícia en el País de les Meravelles, o de mitja síndria o d'arc. El cas és fer un paper o un altre, per no ser el que realment és. Vol arribar a poder interpretar trenta-quatre personatges...ho farà!
LLUNA 35
És una lluna plena. Plena de trepitjades d'invasions i s'ha fet invisible. En fer-ho, les petjades se li desenganxen i queden surant en l'Univers on no tot és vers ni ver. I cal entendre-ho.
LLUNA 36
Lluna minvant que amaga el nas. Està refredada i no vol ser vista mentre li goteja
massa mucositat. Però un científic anomenat Ulisses Usclu l'ha clissada. Li ha enviat amb un avió de paper mocadors de paper també i ara està observant com ella es moca intentant fer-ho finament, dissimulant, i no és fàcil. Aleshores, per respecte, el científic se'n va a dormir i ella pot descarregar tal com raja.
LLUNA 37
Lluna d'ulls de peix. No diuen res, vidriosos i inflats. De peix asfixiat. Amb aquests ulls la Terra la repel·leix, com si no sabés que es cosa seva. Qui pot mirar un planeta brut i pudent?
LLUNA 38
Es tracta d'una lluna que puja escales fetes d'estels per arribar a una altra lluna que és la que fa trenta-vuit en una altra galàxia la qual al seu torn puja graons d'estrelles fins arribar a una altra lluna trenta-vuit que...(i així sense mai acabar).
LLUNA 39
Lluna, lluneta, llum com bombeta d'un planeta que és maleta tancaca i trista i avorrida. Lluna, llunosa, alegria mai fosa. Lluna, llunaire, no dóna gaire aire.
És la lluna de fer poemets facilets com d'infants, senzillament.
LLUNA 40
Ha de fer una dieta especial en tenir aquesta edat. Li cal magnesi i ferro i sopars romàntics, bé amb Mercuri, bé amb Mart. Amb espelmes de fragàncies exòtiques i converses que guarden en llaunes de conserves (no es poden llençar!).
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436196 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com