Cercador
CENT LLUNES (primera entrega)
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
LLUNA 1
La primera i és una piga universal. La més blanca, la més ancestral. Té gust de sidral i els cràters són efervescents.
LLUNA 2
És esquizofrènica i no pren medicació o esdevindria minúsculs meteorits que moririen qui sap on i ella el que vol és llibertat i amor.
LLUNA 3
Entebeeix les nits fredes (si se li demana amb un somriure més clar que la seva llum).
LLUNA 4
És la causant principal de precipitades precipitacions de galetetes lunar per a els galetívors més exigents. Excel·lents, val a dir-ho. Mai, però, no se sap quan caurà l'inesperat ruixat i de tant en tant es poden veure persones amb tortícolis de tan mirar amunt infructuosament. La lluna és punyetera de mena, també.
LLUNA 5
S'ha florit i és com una esponja podrida per dins. Supura cuquets que semblen fils i els cràters, estovats, cauen sols. Els estels temen que sigui encomanadís.
LLUNA 6
Viu la nit amb tota la llum i tota la foscor. Arrenca núvols i els enganxa en una llenca de cel i crea un quadre abstracte per fer bocabadar les ànimes més sensibles.
LLUNA 7
Té la facultat de convertir-se en anissos mentre decreix. Anissos que qui els trepitja cau de cul a terra i aleshores entén que la realitat és una altra que la que creia.
LLUNA 8
És de noviluni i un mag l'usa per fer trucs. Mai falla.
LLUNA 9
Lluna que fa olor de codony. Atrau galàxies senceres i han hagut d'instal·lar un semàfor còsmic que pisca d'una manera que els estels no entenen.
LLUNA 10
És la d'un nen de nou anys que enganxa a la finestra notes per al satèl·lit. Li deixa les seves joguines i, si no li fa res, la convida a aprendre les taules de multiplicar. La lluna no sap encara la del 10 (que hauria de ser la seva) perquè s'està esplaiant amb l'scooter amunt i avall per pujades, baixades i esplanades infinites.
La primera i és una piga universal. La més blanca, la més ancestral. Té gust de sidral i els cràters són efervescents.
LLUNA 2
És esquizofrènica i no pren medicació o esdevindria minúsculs meteorits que moririen qui sap on i ella el que vol és llibertat i amor.
LLUNA 3
Entebeeix les nits fredes (si se li demana amb un somriure més clar que la seva llum).
LLUNA 4
És la causant principal de precipitades precipitacions de galetetes lunar per a els galetívors més exigents. Excel·lents, val a dir-ho. Mai, però, no se sap quan caurà l'inesperat ruixat i de tant en tant es poden veure persones amb tortícolis de tan mirar amunt infructuosament. La lluna és punyetera de mena, també.
LLUNA 5
S'ha florit i és com una esponja podrida per dins. Supura cuquets que semblen fils i els cràters, estovats, cauen sols. Els estels temen que sigui encomanadís.
LLUNA 6
Viu la nit amb tota la llum i tota la foscor. Arrenca núvols i els enganxa en una llenca de cel i crea un quadre abstracte per fer bocabadar les ànimes més sensibles.
LLUNA 7
Té la facultat de convertir-se en anissos mentre decreix. Anissos que qui els trepitja cau de cul a terra i aleshores entén que la realitat és una altra que la que creia.
LLUNA 8
És de noviluni i un mag l'usa per fer trucs. Mai falla.
LLUNA 9
Lluna que fa olor de codony. Atrau galàxies senceres i han hagut d'instal·lar un semàfor còsmic que pisca d'una manera que els estels no entenen.
LLUNA 10
És la d'un nen de nou anys que enganxa a la finestra notes per al satèl·lit. Li deixa les seves joguines i, si no li fa res, la convida a aprendre les taules de multiplicar. La lluna no sap encara la del 10 (que hauria de ser la seva) perquè s'està esplaiant amb l'scooter amunt i avall per pujades, baixades i esplanades infinites.
Comentaris
-
Em dónes permís[Ofensiu]aurora marco arbonés | 14-04-2013 | Valoració: 10
per a dir la meva? La lluna és una donzella que es gronxa al cel i va empal·lidint a mesura que s'eleva de la foscor. És un fanal de Sant Jaume, una núvia vestida amb tuls, és un formatge que es reflecteix a cada bassal, una pilota llençada a l'extensa xarxa d'un camp nocturnal. Mostra veleïtosa la cara rentada o bé lleganyosa i té la fal·lera de ser capriciosa i un xic arrauxada.
M'encanten les teves primeres cent llunes.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436201 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com