Cercador
CENT LLUNES (cinquena entrega)
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
LLUNA 41
Lluna tinyosa que no es vol netejar de cap de les maneres. Plena de porqueria enganxosa de milers de visites humanes (sobretot) ja hi està avesada i si avesada hi està lluna tinyosa perquè ho vol serà.
LLUNA 42
Aquesta lluna roba roba estesa i fa que els estels la cusin. Vol davantals, molts davantals. Un per a cada dia de l'any.
LLUNA 43
Lluna novilúnica, fantasma, espectre del que era. S'espanta a ella mateixa i vol demanar un raig de llum al sol. El col·locarà en una espelma i almenys no tindrà por de la pròpia foscor.
LLUNA 44
Lluna de nombres bessons. Lluna que dóna biberons a dos quatres ploraners ploraners. Quan els quatre callen, la lluna plora ella, de cansada. Cansada d'haver d'atendre la bessonada.
LLUNA 45
Lluna divorciada de mil planetes que la malvolien per la seva creativitat en quatre fases. Lluna desfassada que no vol res més que solitud i bons aliments (quins?).
LLUNA 46
Lluna plenilúnica exultant i esponerosa, reina i senyora, i que amb els cràters ben disposats sembla ben bé que porti corona. Quins fums! ...sí, sí, que també treuen fum, els cràters volcanitzats!
LLUNA 47
El somni d'aquesta lluna és una nit amb una lluna que ella pugui mirar per saludar i adormir-se.
Llàstima que desconeix l'existència dels miralls.
LLUNA 48
Aquesta lluna és perfiladora d'estels. Ho fa amb un retolador fluorescent o bé un marker. Hi té traça galàctica, és artista.
LLUNA 49
Astre celest que vol passar per sota el pont del diable. El diable no ho vol, però fa veure que sí. Aleshores les punxarà i que rebenti i la trossejarà i se l'endurà a l'infern i en el seu lloc, en el cel, el dimoniam banyacregut i cuallarg hi situarà una gran caldera per fer saber que EXISTEIX.
LLUNA 50
Lluna del mig segle. Ha vist molts horrors i li han sortit arrugues i canes.
Ha plorat tant que ha perdut els ulls i així no pot mirar, la qual cosa li agaranteix una millor vida, no?
Lluna tinyosa que no es vol netejar de cap de les maneres. Plena de porqueria enganxosa de milers de visites humanes (sobretot) ja hi està avesada i si avesada hi està lluna tinyosa perquè ho vol serà.
LLUNA 42
Aquesta lluna roba roba estesa i fa que els estels la cusin. Vol davantals, molts davantals. Un per a cada dia de l'any.
LLUNA 43
Lluna novilúnica, fantasma, espectre del que era. S'espanta a ella mateixa i vol demanar un raig de llum al sol. El col·locarà en una espelma i almenys no tindrà por de la pròpia foscor.
LLUNA 44
Lluna de nombres bessons. Lluna que dóna biberons a dos quatres ploraners ploraners. Quan els quatre callen, la lluna plora ella, de cansada. Cansada d'haver d'atendre la bessonada.
LLUNA 45
Lluna divorciada de mil planetes que la malvolien per la seva creativitat en quatre fases. Lluna desfassada que no vol res més que solitud i bons aliments (quins?).
LLUNA 46
Lluna plenilúnica exultant i esponerosa, reina i senyora, i que amb els cràters ben disposats sembla ben bé que porti corona. Quins fums! ...sí, sí, que també treuen fum, els cràters volcanitzats!
LLUNA 47
El somni d'aquesta lluna és una nit amb una lluna que ella pugui mirar per saludar i adormir-se.
Llàstima que desconeix l'existència dels miralls.
LLUNA 48
Aquesta lluna és perfiladora d'estels. Ho fa amb un retolador fluorescent o bé un marker. Hi té traça galàctica, és artista.
LLUNA 49
Astre celest que vol passar per sota el pont del diable. El diable no ho vol, però fa veure que sí. Aleshores les punxarà i que rebenti i la trossejarà i se l'endurà a l'infern i en el seu lloc, en el cel, el dimoniam banyacregut i cuallarg hi situarà una gran caldera per fer saber que EXISTEIX.
LLUNA 50
Lluna del mig segle. Ha vist molts horrors i li han sortit arrugues i canes.
Ha plorat tant que ha perdut els ulls i així no pot mirar, la qual cosa li agaranteix una millor vida, no?
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435811 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com