cendres d'amor

Un relat de: Tona

Em cremo
amb el foc dels teus llavis.
Em cremo
amb l'escalfor de la teva veu.
Em creu
amb cada paraula incendiada
que surt de dins teu.

Em cremo
amb les brases de les teves mans.
Em cremo
amb les flames d'una sola nit.
Em cremo
en una foguera quan penso
que sóc dins el teu llit.

Em cremo
perque el sentiment és encara calent.
Em cremo...

Aquest amor comença
a treure fum.

I el meu cor, cremat,
ja no és més
que cendra.

Comentaris

  • simplement :[Ofensiu]
    kispar fidu | 06-11-2005

    --> Cremar-se d'amor

    ...amb cendres d'amor
    que t'omplen el cor...

    (ostres, no he sapigut cap més manera de comentar-te el poema... jejeje!)

    Que vagi bé!
    Gemm@

  • i qui no s'ha cremat?[Ofensiu]
    fill_de_les_ombres | 19-01-2005 | Valoració: 9

    avui t'he descobert amb un poema d'amor i m'ha agradat... qui no s'ha cremat amb l'amor?

    i és que quin foc crema més per dins que el sentiment dels enamorats.

    masses vegades m'he sentit cendres que s'ha endut el vent, per sort, una vegada rera l'altra la vida m'ha sorprès amb una nova primavera.

    un petó! segueix enamorant!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tona

Tona

48 Relats

92 Comentaris

58887 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Tan és com em dic en realitat: Tona ja m'agrada i molta gent em coneix amb aquest, diga-li nom, diga-li abreviatura, diga-li sobre nom.
Un 13 de Gener de fa 20 anys, vaig veure per primer cop la neu desde la finestra de l'hospital d'Igualada, en braços de la meva mare.

Ara visc submergida en aquesta societat com una adolescent més, sempre però, intentant portar la contrària i lluitar per allò que realment val la pena: una llengüa, una cultura... un país.

La meva addicció a escriure no sé pas d'on prové.
Desde els 6 anys que guanyava premis literaris a l'escola, fins ara, amb 18, que els meus relats estan penjats a la xarxa, les lletres m'han tornat boja.
Cada paraula és mol més que una taca sobre un full. No puc descriure-ho. Crec que tot el que una paraula, o una estrofa pot arribar a tansmetre, és la única cosa que no es pot explicar amb paraules.
Bé, ja començo a emparanoiar-me.

Tots els meus escrits estan inspirats en la realitat, tot i que no son tots autobiografics. L'amor, sobretot, ocupa un gran espai en la meva vida.
Van dedicats a persones diferents, a situacions diferents, a enamorats diferents....

Espero que us agradin!
un petó
Tonaaaa!


miyazawa_forever@hotmail.com