Cendra sobre la sorra

Dedicat a la ciutat que abandonaré d'aquí a pocs dies...

Les línies escrites sobre els teus carrers,
Amb la ploma dels meus peus,
S'esborren ara, en la distància del camí
Que de tu m'allunya.

I el renou que m'ofusca les hores
De crits presoners i abjectes,
Brandeix al meu davant una espasa
D'emmetzinada melangia.

Et deixo enrere, com el port on s'enfonsà
La meva barca plena de xarxes buides
I desig de peixos;
Et deixo i m'enfonso, pescador trist
Que abandona les onades per sempre.

I quan les tardes s'ennueguen d'agonia,
De grisos esquelets i núvols baixos,
Les meves passes escriuen línies d'alquímia
Sobre carrers esquerps i hostils,
Desconeguts, solitaris i muts com l'ahir.

Fins aquí no arriba l'olor de les onades,
Carregades de pesca i aigua maragda,
No arriba l'escalfor del sol candent a la coberta,
Ni el crit descarat de les gavines.

I el renou que m'ofusca les hores
De crits presoners i tempestes salines,
Brandeix al meu davant una espasa
D'hiverns de cendra sobre la sorra.