CEMENTIRI MUNICIPAL DE TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El cens 'consolidat' de Tremp era l'any 1910 de 4.682 veïns, cal tenir en compte que des de l'any 1717 s'incorporen les de Bernui de Claret; el 1787, les de Puigverd, Turmeda i Vileta; el 1857, les d'Aulàs, Castellet, Claramunt, Claret, Enrens i Trepadús, Escarlà, Espills, Fígols de Tremp, Llastarri, els Masos de Tamúrcia, Orrit, Puigcercós, Sant Adrià, Puigverd, Santa Engràcia, la Torre de Tamúrcia, Tendrui, Tercui, Esplugafreda i Casterner de les Olles; el 1887, les de Castissent; el 1970, les d'Espluga de Serra, Eroles, Gurp i Sapeira; el 1975, les de Palau de Noguera, Suterranya i Vilamitjana. Les dades de població són la suma de tots els municipis actualment agregats a Tremp.

Llegia a : http://www.ajuntamentdetremp.cat/arxius/documents/POUM/APROVACIO-DEF/3-Catalegdepatrimoni/Conjunts%20i%20elements%20puntuals.pdf

Que les obres de construcció de l'actual Cementiri Municipal de Tremp es van iniciar l'any 1917 i va ser inaugurat el 6 de juliol de 1919.

La part antiga ocupa una parcel·la de 168 m de llarg per 38 m d'amplada. Aquestes instal·lacions han estat ampliades en les darreres dècades, havent-se construït recentment el tanatori municipal.



El cementiri municipal de Tremp està delimitat per una tanca d'obra i té accés a través d'una porta d'estructura arquitravada, definida per una doble llinda de formigó i brancals de pedra. A l'interior s'alternen àrees d'enterraments a terra, nínxols i mausoleus. Aquests darrers són els elements patrimonials més valuosos, amb estructures arquitectòniques emmarcables en les corrents estètiques romàntiques i neoclàssiques de les primeres dècades del segle XX.



Enlloc ni una referència a l'arquitecte i/o mestre d'obres autor del projecte que ens imaginen era el que exercia com 'funcionari' de l'Ajuntament; ens agradarà tenir-ne noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com , com també de l'autor del Panteó que retrataven amb trets clarament modernistes.