Cels d'argent

Només veure el títol ja el trobo maco, però quan l'he llegit se m'ha enlluernat el cor i se m'ha despertat la part sesible. Gràcies.

Una salutació d'ullsblaus1

Del relat que m'ha enriquit, resalto el títol CELS D'ARGENT i la frase final "viure serenament".

ens van fer a imatge de déu... i de tant en tant volem ser déus i ens enlairem en somnis d'argent... però, per sort, després baixem als camins d'argila, ens embrutem les sabates de fang, ens tornem terriblement humans i mortals i juguem a descobrir el costat amagat de les coses petites on s'amaga la felicitat...
Moltes felicitats pel teu aniversari.
Espero que Posidó surti del mar i d'una bufada blava apagui les espelmes i t'esquitxi de llum i de serenor.
Una abraçada!

totes son bones, ho fas molt bé, felicitats.
Endavant.

som llum i foscor

per mi la construcció és perfecte

engendra desig, màgia i amor

Hola gypsy!! una mala experiència la d'ahir, eh? Jo t'ho explico: a qui vas donar l'e-mail és un personatge que creu que el forum de nit, o l'oasi, o com és digui, és un espai gairebé particular. Es comporta com si realment fos el seu harem. Vol ser l'únic gall del galliner, vaja! Fixa't que et fot el moc just despres de la meva intervenció, en que dono a entendre que entre tu i jo hi ha hagut alguna cosa. Llavors ell es fot com una moto i te la fot. Si, ja hauries de saber que per internet hi ha molat patologia suelta. Tu li vas anar donant corda: que si que guapo! que si em vull allitar amb tu.... i quan aparixo jo se t'emprenya, ell que creia que havia lligat!!
Quan vaig entrar per primera vegada al forum vaig tenir un cet èxit (per la novetat, perquè vaig fer conya presentant-me com una espècie de giggoló.. ) fins al punt que vaig eclipsar una mica el seu protagonisme... doncs també me la va fotre. Ja no hi entro, només miro de tant en tant si hi ha algú conegut i després m'hi poso en contacte a través dels seus relats.
No et preocupìs, tu ets molt millor persona que ell, segur! i per aquestes pàgines hi volta molta gent trempadíssima (vull dir simpàtica) i segur que les aniràs coneixent.
Una abraçada

El somni de la nit i de l'amor. Dels projectes, de les il·lusions, de les fantasies que es desperten entre les foscors d'una nocturnitat acompanyada. Projectes que poden veure la llum.

Només et diria, si m'ho permets, que hi ha una estrofa que m'ha semblat massa repetitiva. No pel significat, sinó per l'ús del possessiu "nostre", que penso que es podria obviar i donaria més agilitat i ritme (opinió personal, és clar).

Em refereixo a:

Veiem el nostre destí
esperant pacientment
el nostre retorn,
reflexat en els nostres ulls
de mirades absents.

LLIBRE