Cercador
Cel
Un relat de: Munyos- Compartir:
A vegades miro el cel de dia, blau, clar. Sembla tan tranquil, els núvols no l’alteren, sinó que fan que encara sigui més bell. A vegades miro el cel de dia, gris, fosc. Sembla que la seva calma ha fugit, on és la seva serenor?
L’enfrontament era imminent, una batalla entre núvols i cel, la batalla pel domini de la immensitat. Per què lluiten? Abans convivien junts, cel i núvols en una harmonia perfecte.
Per què lluiten llavors? Qui va destorbar la seva quietud? Qui va filtrar la discòrdia? A vegades penso que el cel de dia, els núvols, només ens ensenyen el que va després, la nit.
L’enfrontament era imminent, una batalla entre núvols i cel, la batalla pel domini de la immensitat. Per què lluiten? Abans convivien junts, cel i núvols en una harmonia perfecte.
Per què lluiten llavors? Qui va destorbar la seva quietud? Qui va filtrar la discòrdia? A vegades penso que el cel de dia, els núvols, només ens ensenyen el que va després, la nit.