Cercador


Llista categories

Cel.les de vidre

Un relat de: joandemataro
I
“ Visc sense viure en mi, “

El seu baf ja no arriba al vidre,
no pot obrir finestres amb la mà
i ja no sap on és, no sap qui és…
Camina enrere, s’arrossega i s’amaga;
és un cranc, un rèptil o animal de claveguera;
no ho sap, ha perdut la seva imatge.

Sent que mor, com ha viscut, com un covard,
com un llibre en blanc , on tothom podia escriure-hi,
com el llibre del funeral

II
“ i tan alta vida espero,”

El pensament cerca sortides
que ningú mai no ha trobat.
Atrapat en un cos de vidre;
que se’l va endur cap un món tan meravellós
com inútil.


III
“ que moro perquè no moro. “

Punys closos amb tal força
que la pròpia pell li esquincen,
volent escanyar, sense cap pietat,
les angoixes, sempre emetents, que no defalleixen.

Parets de vidre que esmorteeixen cops i esglais.
Se li acaba l’aire, l’espai es contrau
i els sentits, enterbolits,
li ofeguen l’esma.

Quin valor té la seva vida
si ni tan sols gosa aturar-la.


IV
Al cap i a la fi, els poetes, viuen al servei del vers
i donen la vida, una vegada i una altra,
volent alliberar les mancances de la raó.



SI VOLEU TENIU UNA VERSIÓ MÉS COMPLETA AL MEU BLOG : 2012

Comentaris

Afegir comentari
  • Trencant cel.les sorgeixen els teus magnífics poemes![Ofensiu]
    Núria Niubó | 15-01-2012 | Valoració: 10


    Vivim en les paraules, morim en elles, i al cap i a la fi, estem com conclous en el teu poema , al servei dels versos, per viure en ells, per alliberar-nos.
    Els poetes tenim sempre un ofec dins el pit Parets de vidre ple de sentiments.

    Joan, no tinc paraules, els teus poemes toquen el cel!

    Exquisit!

  • Vine,[Ofensiu]
    Narcis08 | 14-01-2012 | Valoració: 10

    recitarem junts la por dels poetes a morir en l'intent de tacar el paper de negre. Vine amb mi, t'escric i en parlem. Salut!!

  • gràcies Sergi...[Ofensiu]
    joandemataro | 13-01-2012

    m'has picat la curiositat i he anat a buscar el poema que esmentes... quanta bellesa, quant m'agradaria poder tocar el vers pur com ell...

    Autor: Charles Baudelaire (Les fleurs du mal)
    Nació en Paris, abril de 1821. Murió en Paris 31 de Agosto de 1867.
    Escrito a bordo del velero L'Alcide en 1842 a los 21 años de edad volviendo a Francia desde la India.


    Suelen, por divertirse, los mozos marineros
    cazar albatros, grandes pájaros de los mares
    que siguen lentamente, indolentes viajeros,
    el barco, que navega sobre abismos y azares.

    Apenas los arrojan allí sobre cubierta,
    príncipes del azul, torpes y avergonzados,
    el ala grande y blanca aflojan como muerta
    y la dejan, cual remos, caer a sus costados.

    ¡Que débil y que inútil ahora el viajero alado!
    El, antes tan hermoso, ¡que grotesco en el suelo!
    Con su pipa uno de ellos el pico le ha quemado,
    otro imita, renqueando, del inválido el vuelo.

    El poeta es igual ... Allá arriba, en la altura,
    ¡qué importan flechas, rayos, tempestad desatada!
    Desterrado en el mundo, concluyó la aventura:
    ¡sus alas de gigante no le sirven de nada!

  • Genial, Joan[Ofensiu]
    Sergi | 13-01-2012 | Valoració: 10

    Tristíssim, m'ha recordat força L'albatros, de Baudelaire. Si hi ha poetes que moren sense haver viscut, un parany regna sobre la Terra: el fet de voler només estar sol/a.
    Jo ho veig així.
    I t'admiro moltíssim com a poeta, m'has deixat impressionat i bocabadat.


    Sergi

  • Sempre caminem[Ofensiu]
    free sound | 13-01-2012 | Valoració: 10

    endavant...
    Amb sol, i amb núvols,
    els nins de vidre,
    també es fan grans.
    Expressar i pensar,
    diferents maneres de caminar.
    Sempre endavant!!!

  • Una meravella[Ofensiu]
    Joan 07 (G.Pons) | 13-01-2012 | Valoració: 10

    Molt bona creació i inspiració. I també suggerent. Enhorabona !!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

364 Relats

1644 Comentaris

126271 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits
Biografia:
PER MOTIUS REIVINDICATIUS CANVIO LA MEVA IMATGE FINS QUE SE'NS ESCOLTI...

ABRAÇADES





Com bé diu l' Onofre de RC : " una imatge pot valer més de mil paraules, però mai valdrà cent mots" !!! Així que us deixo aquí com descriu ell mateix aquesta imatge de dalt , que és la del meu perfil aquí i al meu FACEBOOK :

L'ull del fons que tot ho mira
de l'horitzó no es capgira
mantenint en sa pupila
a tot ocell volador.

Verd i blau, la mar en calma
el vent fa de frisador,
fons de l'espill de l'ànima
i sentiments de calor




EM SEGUIREU TROBANT AL...

MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet
2012 © joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan


Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >