CEL IGNOT

Un relat preciós, florit de matisos. Un cant a la bellesa, a allò que ens corprèn i ens fa ésser millor com a persones. Tot el relat llisca com la seda, cap mot és sobrer, cap paraula ofèn als sentits de l'ànima. Encara que jo en comptes d'haver-me valgut del mot "xino-xano", hagués incrustat la paraula "a pleret" que la trobo més poètica... Salut! Nil.

Quina preciositat de relat, el Cel ignot, que atrapa a llegir-ho amb molta sinceritat en les teues paraules que són meravelloses. És una prosa poètica molt bonica i molt tendra que l'hivern eixut.
La meua enhorabona per ser elegida per R. Català, per aquest relat que és preciós.
Una abraçada...
Perla de vellut

Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ MITJANS DE TRANSPORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos


TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Mitjans de transport” que s’editarà a finals de 2017.

on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).

Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................

Es un relat preciós, amb boniques paraules que expliquen i expressen unes intimitats que comparteixes amb nosaltres, lectors i companys, amb molta generositat. Moltes gràcies.

i L’illa de la calma es el que he vist al llegir el teu relat, poesia en cada mot que serena l’anima. Exquisit.
J.V.

El teu relat està ple de lirisme. I el missatge que ens transmet és molt colpidor. Perquè expressa la nostàlgia de la terra exhuberant d'arbres i flors, de vida, de llum. I tens dubtes de si el cel que ens espera més enllà de la mort podrà comparar-se a la bellesa de la natura que se'ns ofereix cada primavera i estiu. És un tema completament desconegut per als éssers humans, que ens preguntem què hi haurà en el més enllà.

Una abraçada.

Felicitats per la selecció i per un relat ple de lirisme i tendresa, en la línia, crec, d'aquell «Un món millor» que tant em va colpir.
Moltes gràcies per compartir esperances i dubtes quant a un espai que escapa a la nostra comprensió, precisament perquè, com tu has expressat de manera tan bella, i per molt que s'entesten alguns, el desconeguem. Igualment m'ha colpit la transmissió que fas d'una il·lusió per la vida i els seus somriures sense la qual cap viatge o aprenentatge mereixeria la pena. Em venen al cap versos d'un poeta d'aquesta casa, perquè crec que t'alegraran o perquè sí i compartir la troballa; diu que «negar els records és com negar la vida». Desitgem la pervivència de tot allò que ens ha fet i això ell també ho expressa. Antoni Casals i Pascual no afirmava l'eternitat, precisament. Però mira aquí, quina altra meravella, ja no sé si del més enllà o del més ací mateix: «Descobrirem paranys que té la llum/ i encendrem foc amb somnis i poemes». Amb el permís d'Antoni i teu me'n vaig a sopar, tot desitjant-te que els descobriments et siguen propicis, també en un sentit literari, i ens regales més relats preciosos com aquest.

Gràcies per comentar et dic a cau d' orella aquesta és real, la Mina sóc jo

Tendre poesia guia els teus escrits.Cada vegada em deixes més sense paraules; tan sols degusto amb delit el que generosament ens ofereixes.
Una forta abraçada

Mira, aquesta setmana el solet és el gran protagonista, tota la muntanya respira verdor i s'està fregant les mans pensant com serà de viva la primavera a tocar. Un relat magnífic, suau, íntim, sincer. Una forta abraçada, Pilar.

Aleix

Una vegada més et felicito per aquests relats tan prenyats de poesia estoven el cor.
Saps molt bé com arribar al cim dels sentiments.
"I Immersa en dubtes i incerteses, vaig caminant xino-xano per la terra, pidolant, molt fluixet i esperançada, que el cel ignot que m'espera m'ofreni la mateixa bellesa que estimo...", aquest final ho resumeix molt bé.

Una abraçada també esperançada,

Materile

Continues deixant retalls de tu mateixa en tots els escrits, i ho fas amb una senzillesa que arriba al lector i el fas vibrar amb els teus records.
—Joan—

i melangiosa. Dubtes, angoixes, temors, moments de tristesa… Segurament és l'escòria inevitable en aquest gresol de la vida terrenal. Penso que tota experiència és, malgrat tot, un aprenentatge que ens ha de resultar útil i valuós per poder volar cap aquest cel que tot just s'entrelluca entre núvols: uns dies gris com el plom, altres lluminós com la neu i l'esperança.
Ànims. Hi ha tantes coses per aprendre en aquest temps que ens ha tocat…

Un relat preciós