CEL IGNOT

Un relat de: brins

Enmig d’un hivern eixut, sense pluja que reblaneixi el camp ni sol que escalfi els conreus, em sento ocell ferit i temorós que no gosa volar. Tinc les ales malmeses pel vent, i enyoro amb delit l'aroma de moltes flors que el temps ha marcit, però encara camino amb avidesa la terra, perquè desconec com és el més enllà.

Intento pintar l’aire amb colors vibrants de vida, faig créixer espigues daurades damunt de camps cremats pel fred, i escarbo amb mans cobdicioses qualsevol sòl que em pugui oferir un xic d’escalfor. No anhelo aquest cel desconegut de què algú em parla molt sovint, perquè ignoro si posseeix els mateixos ametllers que cada mes de febrer es treuen les llaganyes per oferir-me nívies i rosades flors, si gaudeix de salzes i d'alzines que vulguin regalar-me generosa ombra fresca a l’estiu, i si té tulipes i violes amb el tacte de seda que a mi em fascina; malgrat les meves ferides i febleses, encara desitjo percaçar instants de bellesa i d'emoció que m'enriqueixin el present i que em facin sentir viva… encara em seduixen tots aquells somriures que brillen.

I Immersa en dubtes i incerteses, vaig caminant xino-xano per la terra, pidolant, molt fluixet i esperançada, que el cel ignot que m'espera m'ofreni la mateixa bellesa que estimo...

Comentaris

  • La primavera és a punt d'arribar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-02-2017 | Valoració: 10

    Mira, aquesta setmana el solet és el gran protagonista, tota la muntanya respira verdor i s'està fregant les mans pensant com serà de viva la primavera a tocar. Un relat magnífic, suau, íntim, sincer. Una forta abraçada, Pilar.

    Aleix

  • sentiments a flor de pell[Ofensiu]
    Materile | 20-02-2017 | Valoració: 10

    Una vegada més et felicito per aquests relats tan prenyats de poesia estoven el cor.
    Saps molt bé com arribar al cim dels sentiments.
    "I Immersa en dubtes i incerteses, vaig caminant xino-xano per la terra, pidolant, molt fluixet i esperançada, que el cel ignot que m'espera m'ofreni la mateixa bellesa que estimo...", aquest final ho resumeix molt bé.

    Una abraçada també esperançada,

    Materile

  • Continues...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 16-02-2017 | Valoració: 10

    Continues deixant retalls de tu mateixa en tots els escrits, i ho fas amb una senzillesa que arriba al lector i el fas vibrar amb els teus records.
    —Joan—

  • Bella cançó[Ofensiu]
    iong txon | 14-02-2017

    i melangiosa. Dubtes, angoixes, temors, moments de tristesa… Segurament és l'escòria inevitable en aquest gresol de la vida terrenal. Penso que tota experiència és, malgrat tot, un aprenentatge que ens ha de resultar útil i valuós per poder volar cap aquest cel que tot just s'entrelluca entre núvols: uns dies gris com el plom, altres lluminós com la neu i l'esperança.
    Ànims. Hi ha tantes coses per aprendre en aquest temps que ens ha tocat…

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-02-2017 | Valoració: 10

    Un relat preciós

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: