CEL IGNOT

Un relat de: brins

Enmig d’un hivern eixut, sense pluja que reblaneixi el camp ni sol que escalfi els conreus, em sento ocell ferit i temorós que no gosa volar. Tinc les ales malmeses pel vent, i enyoro amb delit l'aroma de moltes flors que el temps ha marcit, però encara camino amb avidesa la terra, perquè desconec com és el més enllà.

Intento pintar l’aire amb colors vibrants de vida, faig créixer espigues daurades damunt de camps cremats pel fred, i escarbo amb mans cobdicioses qualsevol sòl que em pugui oferir un xic d’escalfor. No anhelo aquest cel desconegut de què algú em parla molt sovint, perquè ignoro si posseeix els mateixos ametllers que cada mes de febrer es treuen les llaganyes per oferir-me nívies i rosades flors, si gaudeix de salzes i d'alzines que vulguin regalar-me generosa ombra fresca a l’estiu, i si té tulipes i violes amb el tacte de seda que a mi em fascina; malgrat les meves ferides i febleses, encara desitjo percaçar instants de bellesa i d'emoció que m'enriqueixin el present i que em facin sentir viva… encara em seduixen tots aquells somriures que brillen.

I Immersa en dubtes i incerteses, vaig caminant xino-xano per la terra, pidolant, molt fluixet i esperançada, que el cel ignot que m'espera m'ofreni la mateixa bellesa que estimo...

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    Magdala | 31-03-2017 | Valoració: 10

    Es un relat preciós, amb boniques paraules que expliquen i expressen unes intimitats que comparteixes amb nosaltres, lectors i companys, amb molta generositat. Moltes gràcies.

  • Rusiñol[Ofensiu]
    Josep Ventura | 26-03-2017 | Valoració: 10


    i L’illa de la calma es el que he vist al llegir el teu relat, poesia en cada mot que serena l’anima. Exquisit.
    J.V.

  • Prosa poètica[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-03-2017 | Valoració: 10

    El teu relat està ple de lirisme. I el missatge que ens transmet és molt colpidor. Perquè expressa la nostàlgia de la terra exhuberant d'arbres i flors, de vida, de llum. I tens dubtes de si el cel que ens espera més enllà de la mort podrà comparar-se a la bellesa de la natura que se'ns ofereix cada primavera i estiu. És un tema completament desconegut per als éssers humans, que ens preguntem què hi haurà en el més enllà.

    Una abraçada.

  • Ignott[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 05-03-2017 | Valoració: 10

    Felicitats per la selecció i per un relat ple de lirisme i tendresa, en la línia, crec, d'aquell «Un món millor» que tant em va colpir.
    Moltes gràcies per compartir esperances i dubtes quant a un espai que escapa a la nostra comprensió, precisament perquè, com tu has expressat de manera tan bella, i per molt que s'entesten alguns, el desconeguem. Igualment m'ha colpit la transmissió que fas d'una il·lusió per la vida i els seus somriures sense la qual cap viatge o aprenentatge mereixeria la pena. Em venen al cap versos d'un poeta d'aquesta casa, perquè crec que t'alegraran o perquè sí i compartir la troballa; diu que «negar els records és com negar la vida». Desitgem la pervivència de tot allò que ens ha fet i això ell també ho expressa. Antoni Casals i Pascual no afirmava l'eternitat, precisament. Però mira aquí, quina altra meravella, ja no sé si del més enllà o del més ací mateix: «Descobrirem paranys que té la llum/ i encendrem foc amb somnis i poemes». Amb el permís d'Antoni i teu me'n vaig a sopar, tot desitjant-te que els descobriments et siguen propicis, també en un sentit literari, i ens regales més relats preciosos com aquest.



  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 01-03-2017 | Valoració: 10

    Gràcies per comentar et dic a cau d' orella aquesta és real, la Mina sóc jo

  • Sublim[Ofensiu]
    Naiade | 27-02-2017 | Valoració: 10

    Tendre poesia guia els teus escrits.Cada vegada em deixes més sense paraules; tan sols degusto amb delit el que generosament ens ofereixes.
    Una forta abraçada

  • La primavera és a punt d'arribar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-02-2017 | Valoració: 10

    Mira, aquesta setmana el solet és el gran protagonista, tota la muntanya respira verdor i s'està fregant les mans pensant com serà de viva la primavera a tocar. Un relat magnífic, suau, íntim, sincer. Una forta abraçada, Pilar.

    Aleix

  • sentiments a flor de pell[Ofensiu]
    Materile | 20-02-2017 | Valoració: 10

    Una vegada més et felicito per aquests relats tan prenyats de poesia estoven el cor.
    Saps molt bé com arribar al cim dels sentiments.
    "I Immersa en dubtes i incerteses, vaig caminant xino-xano per la terra, pidolant, molt fluixet i esperançada, que el cel ignot que m'espera m'ofreni la mateixa bellesa que estimo...", aquest final ho resumeix molt bé.

    Una abraçada també esperançada,

    Materile

  • Continues...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 16-02-2017 | Valoració: 10

    Continues deixant retalls de tu mateixa en tots els escrits, i ho fas amb una senzillesa que arriba al lector i el fas vibrar amb els teus records.
    —Joan—

  • Bella cançó[Ofensiu]
    iong txon | 14-02-2017

    i melangiosa. Dubtes, angoixes, temors, moments de tristesa… Segurament és l'escòria inevitable en aquest gresol de la vida terrenal. Penso que tota experiència és, malgrat tot, un aprenentatge que ens ha de resultar útil i valuós per poder volar cap aquest cel que tot just s'entrelluca entre núvols: uns dies gris com el plom, altres lluminós com la neu i l'esperança.
    Ànims. Hi ha tantes coses per aprendre en aquest temps que ens ha tocat…

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-02-2017 | Valoració: 10

    Un relat preciós

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: