cel i sol

Un relat de: Abs

S'apagava, tot s'apagava. Les fulles morien de fred, durant el vespre les gotes de nit tacaven el cel, i les branques eren mapes de carreteres perdudes.
Una bombeta de lluna feia pampallugues lluny d'allà, i entre les dents una engruna de nostàlgia. Amb els llavis pronunciant paraules mortes, mentre els ulls parlaven sols.

I fa deu dies que mor l'hivern,
amb la seva màgia i el seu dramatisme glaçat.

Potser demà el sol fondrà el record.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer