Cercador
cel i sol
Un relat de: AbsS'apagava, tot s'apagava. Les fulles morien de fred, durant el vespre les gotes de nit tacaven el cel, i les branques eren mapes de carreteres perdudes.
Una bombeta de lluna feia pampallugues lluny d'allà, i entre les dents una engruna de nostàlgia. Amb els llavis pronunciant paraules mortes, mentre els ulls parlaven sols.
I fa deu dies que mor l'hivern,
amb la seva màgia i el seu dramatisme glaçat.
Potser demà el sol fondrà el record.
l´Autor
99 Relats
81 Comentaris
79470 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Escriure em fa lliureÚltims relats de l'autor
- El temps perdut
- Les mans de la meva àvia
- Papallones al mes de juny
- Arrós bullit
- Cada set dies
- Milan 430
- L'home del temps
- B de Barcelona
- Parlant per parlar
- Hivern
- Tot el que vola algun dia serà lluny
- Gronxador de constància
- de mentides cosies la nit
- La vida és somni, i els somnis somnis són
- ... sorra