Cercador
Cel enteranyinat.
Un relat de: Atlantis- Compartir:
Quan es fa negra nit i no tinc son
miro per la finestra i aquest cel de ciutat
em dona una llum tèbia, lleganyosa,
blanca i espessa
com l’alè d’un fantasma.
I forma una gelera quasi obscura
amb ullals d’iceberg,
que sinuosos i afilats em punxen
i em cremen les parpelles
de la cara i el cos.
Sense alçar-me del llit,
lliurement em passejo a dins la teranyina
dels records dels dies que vindran
i sento l’esperança
Comentaris
-
Ufff molt bo ![Ofensiu]Annalls | 14-08-2013 | Valoració: 10
M'encanta el poema, l'idea del iceberg amb ullals, les parpelles del cos... Molt bé Atlantis, me'l enduc a preferits.
Anna -
Xotet de corda versus salvatge[Ofensiu]Jaume Obrador | 12-01-2013
Els teus versos formalment estan molt ben enllestits i arriben al lector perquè ens comuniquen sensacions i sentiments.
Gràcies pels teus comentaris, per mi la poesia és un clam. Sempre agrada que algú et llegeixi.
Prego, es sense accent, era un errata. Al meu poble, "xotet de corda" és una expressió que significa esser una persona ximple, dòcil. Es tracta d'un símil rural, un anyel petit que el portem format per una corda és bo de conduuir, el pots dur per allà on tu vols.
l´Autor
162 Relats
1388 Comentaris
100652 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
