CEL ENFINESTRAT

Un relat de: Rosa
Núvols indecents
embruten la finestra

m'atrauen

les formes subtils
el moure's sense fer soroll
la barreja freda de blancs i gris
el cel clar a l'horitzó alt
la franja rosada intuïnt l'adéu del rei

un brut desitjós
a punt
de pluja
de gotes
de versos ben posats
d'estampat immaculat
d'olor a mar sense sal
de tempesta
d'aigua
de fred
de soroll enlluernant
...de Tu

m'atraus

Rosa.
 

Comentaris

  • Gràcies iong txon[Ofensiu]
    Rosa | 17-02-2018

    Celebro que t'agradi el poema. L'inconscient que sempre està a punt per jugar, mirant el cel arribes a un altre cel. Una salutació iong txon
    Rosa.

  • Espectacle natural[Ofensiu]
    iong txon | 17-02-2018

    Una pintura en moviment continu que ha inspirat la nostra imaginació i l'esperança en un món millor, al més enllà, al futur, on sigui... Aquí et serveix per recordar la persona que el teu cor enyora. M'ha agradat molt. Et felicito!

l´Autor

Foto de perfil de Rosa

Rosa

59 Relats

87 Comentaris

26004 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Sóc cuinera de vocació i intent de poeta per passió.
Escriure em desconecta de tot per conectar-me a mi.