CEL ENFINESTRAT

Un relat de: Rosa
Núvols indecents
embruten la finestra

m'atrauen

les formes subtils
el moure's sense fer soroll
la barreja freda de blancs i gris
el cel clar a l'horitzó alt
la franja rosada intuïnt l'adéu del rei

un brut desitjós
a punt
de pluja
de gotes
de versos ben posats
d'estampat immaculat
d'olor a mar sense sal
de tempesta
d'aigua
de fred
de soroll enlluernant
...de Tu

m'atraus

Rosa.
 

Comentaris

  • Gràcies iong txon[Ofensiu]
    Rosa | 17-02-2018

    Celebro que t'agradi el poema. L'inconscient que sempre està a punt per jugar, mirant el cel arribes a un altre cel. Una salutació iong txon
    Rosa.

  • Espectacle natural[Ofensiu]
    iong txon | 17-02-2018

    Una pintura en moviment continu que ha inspirat la nostra imaginació i l'esperança en un món millor, al més enllà, al futur, on sigui... Aquí et serveix per recordar la persona que el teu cor enyora. M'ha agradat molt. Et felicito!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rosa

Rosa

53 Relats

66 Comentaris

7754 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Sóc cuinera de vocació i intent de poeta per passió.
Escriure em desconecta de tot per conectar-me a mi.