Ceba

Un relat de: Eric Martinez
La mare s'asseu tranquil·la a la cadira, es toca la cara enyorant la mà que una vegada la va acariciar... l'olla de sopa reposa tranquil·la al foc, esperant que arribi el moment d'ebullició. La seva mirada es perd entre els estris de cuina, busca alguna cosa que arriba a trobar.

S'aixeca, la seva figura es perd entre el marc de la meva habitació i la porta de la cuina, i perdó de vista la seva silueta. Veig una ombra, la seva ombra, que agafa un ganivet entre les mans, que mira el metall d'aquest com l'infant que descobreix la pluja per primera vegada.

L'estreny amb força, i comença a tallar una cosa que distingeixo. Plora... les llàgrimes regalimen per la seva cara, surto de l'habitació i la veig. Avui toca sopa de ceba.

El meu llibre s'ha quedat a mitges, torno a la pàgina cent, la meitat d'un llibre que encara té molt a dir.

Un soroll s'escolta des de el carrer, els gats espantats corren pels teulats. Un monstre gros i lleig avança cap casa meva.

La seva roba està bruta, i fa olor de vinagre, els llavis violetes, i la cara plena d'ira.
Pica a la porta.

La mare tanca la meva habitació, i amb un somriure em toca la cara, dient-me que m'estima.
L'habitació es tanca. La meva mare s'enfronta al monstre. Escolto els cops, m'entres m'agenollo.
Juntes les mans, guiat per la por, amb el motor de l'esperança, demanant al cel que el meu pare torni a combatre el monstre. Els cops cessen, i algú cau a terra. D'espatlles a mi s'obre la porta de la meva habitació. L'olor de vinagre s'ensuma darrere meu, i de cop, la llum s'apaga.

M'enlairo a poc a poc... pujo en el meu ascens sobtat, i m'entres m'enlairo, obre els ulls per veure aquell monstre horrorós. Però no el veig, només veig un home que plora, un home que m'abraça entre les seves mans plenes de sang... un home... amb la cara del meu pare.

Comentaris

  • Moltes Gràcies Nil[Ofensiu]
    Eric Martinez | 24-03-2018

    Moltíssimes gràcies Nil, si, de fet volia parlar del tema del maltractament i em va sortir aquesta idea.

    Moltíssimes gràcies
    Eric

  • Cebes[Ofensiu]
    Nil | 24-03-2018 | Valoració: 10

    Aquest relat, si bé al començament m'ha tingut en un estat de calma, pròpia de la qualsevulla llar. Al poc , la meva ment s'anant neguitejant pels esdeveniments que es van succeint a mida que avanç l'escena dels fets.Una història que palesa una realitat viscuda en moltes llars humanes. Contada d'una manera planera, però innegablement amb una intencionalitat que fa estremir. Enhorabona, Nil.

  • Aleix[Ofensiu]
    Eric Martinez | 21-03-2018

    Moltísimes gràcies per les teves paraules Aleix,
    Una forta abraçada
    Eric

  • Impressionant![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-03-2018 | Valoració: 10

    I dic impressionant per dos motius, perquè impressiona, fa por, i perquè l'he trobat d'una categoria literària impressionant! Relat de por, de transmissió psicològica brutal. Una forta abraçada, Eric.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: