CAVIL•LACIONS

Un relat de: Gemma Matas

L’avi deixa el llibre damunt la taula, es treu les ulleres i les deixa al costat .
Recolza el cap al respatller de la butaca i tanca els ulls, no té son però el seu cap necessita repòs. Amb les parpelles tancades va repassant passatges del llibre que està llegint, una de les moltes històries escrites del 1714.
Per una banda, li sembla està vivint en persona aquell horrible 11 de setembre i per l’altra, li venen records molt penosos de la seva infantesa.
Fa 85 anys que va arribar al món i ha viscut experiències molt dures i inoblidables. A l’any 1935, quan va començar la Guerra Civil espanyola, en tenia 6.
Vivia en una masia prop del poble. Recorda que fins llavors, sovint a la nit hi anaven uns amics del pare i feien tertúlia plegats. La mare el portava a l’habitació i es quedava amb ell fins que s’adormia.
L’ambient de casa seva era tranquil, els pares s’ocupaven de les moltes feines de la masia i ell trastejava per allà.
Com van canviar les coses a partir de l’esclat de la guerra. Tot eren corredisses, es van acabar el que ell pensava que eren tertúlies i qui més qui menys lluitava, s’amagava o intentava passar a França.
Un dia, es van presentar els nacionals a casa seva. El pare malauradament no havia tingut precaució de no deixar-se veure, en aquell moment estava amb ell. Se’l van emportar, el van jutjar de mala manera i el van acusar de traïdor. El pare es va defensar cridant amb tant d’estrèpit, que semblava que li havia agafat un àtac de follia! Va acabar afusellat davant dels ulls de la mare i dels seus. Aquell moment el va marcar de per vida!
Acabava de rellegir els horrors que va patir Catalunya al 1714, l’assetjament, l’humiliació, l’incapacitat de poder reaccionar davant d’aquell àtac mesurat i cruel que va aconseguir fer caure Barcelona!
Aquella crueltat se li barrejava amb el record d’aquell nen de 6 anys que va veure com queia el pare després de sentir un gran tro i els crit d’impotència de la mare davant el fet!
L’avi obrí els ulls al sentir els crits d’alegria dels seus néts que anaven corrent a abraçar-lo jugant a qui hi arribava primer i era el vencedor...
Se li van escapar les llàgrimes al pensar que aviat marxaria d’aquest món sense tenir la certesa de que aquells nens podrien viure en una Catalunya lliure, que cap barrera els hi impediria veure el sol des de l’est fins a l’oest, des del nord fins el sud, sota l’ombra ondejant de la seva pròpia senyera!

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / Benvolguda Relataire:

    La teva obra, presentada a la convocatòria “Somnis Tricentenaris”, ha estat seleccionada per formar part del volum recopilatori que recollirà totes les obres finalistes. Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2014, dedicada a les malalties del cor.

    És per això que et demanem que ens facis arribar, al més aviat possible, l'autorització perquè sigui inclosa al recull (Data màxima: 30 de setembre).

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos

    - - - - - - - - - -

    AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    data de naixement ........................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ...................................................................................................
    de la qual en sóc autor/a, en el recull "Somnis Tricentenaris".

    En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    Data .......................................

  • Agraïment[Ofensiu]
    Gemma Matas | 11-08-2014


    Moltes gràcies!!!

  • Hola Gemma !![Ofensiu]
    Annalls | 11-08-2014 | Valoració: 10


    L'altre dia et vaig escriure un comentari força llarg sobre aquest tema i com l'havies narrat i ves per on... va marxar... és va apagar l'ordinador o que sé jo...

    Te'l resumire amb un m'ha agradat molt llegir-lo !!

    Anna

  • Un bell i trist cant[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-08-2014

    a la Pàtria.
    Per molts anys que passin és normal que una persona no pugui oblidar un fet tan esgarrifós com el que saviament descrius.
    Et felicito, Gemma.
    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Gemma Matas

Gemma Matas

31 Relats

136 Comentaris

32444 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Primerament, vull comentar que totes les meves dades corresponen a Gemma Matas Gustems. Hi va haver un problema de clau d'entrada i he hagut de fer aquesta pàgina nova .

Com m’imagino que tots els que som relataires, m’agrada molt escriure, cada vegada més i valoro molt els comentaris que vaig rebent.

​L'opinió del companys ajuda a anar aprenent, a corregir errades de narrativa on et pots haver confós, a reflexionar i a desenvolupar la imaginació, així com també és molt interessant llegir relats que vas trobant aquí i allà, anar ampliant el cercle de coneixença de relataires i descobrir cada cop més el gran món ​que ens ofereix​ la literatura.

Estic molt contenta de formar part de RELATS EN CATALÀ, crec que és una web molt important per tots els que ens agrada escriure i que no ho fem per l’afany material de guanyar-hi diners.