Cau cec

Un relat de: frederic
Al cobert, ajaçats sobre els blans aromes del fenc, ella reposa el cap sobre el braç d'ell, i ell amb l'altre li cenyeix el ventre.
Ella des que va patir l'atac de feridura que no hi sent. Viu dels colors de la tardor i del ferum de llar de foc en l'esguard cendrós del seu home. Va ser ploure sobre mullat. A ell de molt abans que no li surten els mots, quan se li van fer un garbuix a les entranyes per l'horror que li va tocar viure.
Tanmateix ara jauen, com abans, quan l'estiu abrandava l'era de xisclets d'oreneta, piuladissa de canalla i remugons de pagès. I ell, amb els llavis cegallosos, eixuts brolladors de confidències, il•lusions i consols a cau d'orella, li palpa el lòbul carnós. I del gotim entelat, pausadament, va llaviejant les gorges de la falç cartilaginosa fins l'ull de la petxina, cec xuclador de secrets, somnis i galanteries a cau d'orella. De mots enamorats que han estat sojornant als graners de la seva ànima i que ara, atiats pel calfred d'una moixaina, tornen a descloure el seu jardí. Esclat de lliris i nenúfars flotants; hort de pàmpols perlats, robins de magrana i regalims de llet i mel.

Comentaris

  • Relat enamoradís[Ofensiu]
    moulin | 14-02-2017

    M'ha agradat especialment el vocabulari que descriu tan bé el caliu de la llar i la relació amorosa de tots dos

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

frederic

29 Relats

66 Comentaris

15525 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Barcelona 1963. El meu primer premi literari el vaig guanyar al concurs que l'escola va convocar per St Jordi quan feia 3r de BUP. El meu últim premi també. Això sí, el vaig rebre de mans del meu professor Francesc Garriga i Barata (premi Carles Riba 2012). El Sr Garriga em deia que escrivís, que escrivís molt. Amb el consell del Sr Garriga vaig fer el que tots els adolescents fan amb els consells dels seus bons professors i em vaig dedicar a la música. Actualment sóc professor de música de secundària, feina certament gratificant, i aconsello els meus alumnes adolescents que facin molta música. A part d'això, i ara que els meus fills comencen a ser grans (només la petita fa una mica de música), jo vaig trobant temps per pensar en el Sr Garriga, llegir-lo i escriure... una miqueta. La meva activitat literària és purament terapèutica i em permet, juntament amb l' humor i la natació, mantenir la ment en un equilibri suficientment estable i el tarannà en uns mínims acceptables de civilitat.
Au!

fblanco@xtec.cat