Catarsi

Un relat de: gypsy

Deixa'm respirar la llum
que s'escola per la fissura
d'un cel cobert de boira,
trepitjar l'asfalt que m'apropa
a un feix d'ombres marcides
per un enfit d'obscura realitat
- allà on s'obre l'abisme -
trobo la catarsi del teu ésser,
immune al dolor previst.
Jo m'hi atanso en silenci,
vull devorar les despulles
que de tu, encara cremen.



gypsy

Comentaris

  • et comento...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 18-05-2010

    i ho faig
    pel pur plaer de tornar a llegir quelcom teu, poètic com sempre

    i sóc aquí
    davant del teu poema
    i ja penso en el moment de tornar a trobar-te rera les paraules
    que sorgeixen dins teu
    en un frenètic moment de nova inspiració


    cada promesa
    que fa el teu desig escrit
    és una injecció de moral
    per qui et rellegeix


    ara
    em ve al cap
    una inspiració
    d'aquelles que s'han de treure
    per estendre als quatre vents el què penso,
    i diu així :

    traspua un caramel
    degustant el fil inexurable
    d'un poeta que va neixent
    i caminant de puntetes
    damunt les parpelles
    amarades de dolços petons...

    i el pallasso que porta dins
    dibuixa uns quants somriures
    a petits i a grans


    no sé per quin motiu exacte
    m'ha vingut tot aquest reguitzell de paraules al cap,
    i he tingut d'escriure-les aquí, en el comentari,
    deixar-les fluir
    és el millor que puc fer... gràcies gypsy,
    gràcies per inspirar-me tant!!


    una abraçada ben literària

  • Vaig necessitat[Ofensiu]
    Epicuri | 14-05-2010

    De bona poesia, per alguna raó desconeguda,
    el meu afany poètic esta canviant.
    Com tot,a la vida.
    Enyoro la fina pell
    de les paraules.

    Llegeixo amb delit la teva, senzilla,
    que mai simple Biografia!

    Per la rialla se m'esberla la canya
    que remou,...

    Temo!

    Que no serà, potser el moment
    de continuar, de llegir les teves
    paraules noves Però ...

    Catarsi!!!!!!

    la poesia, és la poesia així de clara
    com l'ànima
    Serà pot ser tota ella, tan sols una?

    No ho se. Ni vull per que el cor
    s'obscureix per les raons

    M'arriba al cor
    la teva poesia.

  • Poetessa[Ofensiu]
    AVERROIS | 13-05-2010 | Valoració: 10

    Com bona poetessa les paraules neixen com per art de màgia donant forma i fent que el lector vulgui saber més. Vulgui treure l'entrellat de sentiments, passions i vivencies.

    Com sempre excel·lent.

    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

450185 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu