Cercador
CATARSI
Un relat de: Núria Niubó- Compartir:
*
Com cada matí es llevà a trenc d'alba i sortí al porxo.
Llàstima, es digué per dins, avui ni una gota!
No passa res, pensà, encara en tinc dos gots per avui.
S'havia canviat a viure a aquella petita ciutat del nord, on sabia que hi plovia sovint. Necessitava l'aigua de pluja per purificar-se.
L'avia paterna li havia transmès estranyes creences, barreja de bruixeria i supersticions, una d'elles era, que podia fer tant de mal com volgués, que si tenia dos gots d'aigua de pluja per beure es purificaria de tota culpa.
La nit passada havia rebentat la roda d'un cotxe, es va veure els dos gots d'aigua de pluja que li quedaven i fent una rialla irònica sortí ben tranquil cap al treball.
Tot mirant al cel se li canvià l'expressió, el sol començava a lluir i es va témer el pitjor.
-Avui tampoc plourà, remugà amb veu baixa, avui tampoc plourà!
A mitja tarda, des de la finestra del despatx de la immobiliària on treballava, veié amb satisfacció que el cel estava ennegrint, esperava la tempesta amb delit. Obrí els finestrals de bat a bat per no perdre's el plaer de tremolar amb el tro i sentir-se posseït pels llamps.
En tornar caminant a casa, ho faria poc a poc, sota la pluja, per quedar-ne ben amarat, per beure'n per tots els porus de la seva pell, en arribar , com altres vegades, es despullaria i amb molta cura, aniria esprement cada peça de roba, per recollir-ne fins l'última gota.
Si l'aigua de la pluja, recollida en fins recipients de cristall, era deliciosa, aquella, amb el regust de la seva roba, era exquisida.
En realitat no sabia què li produïa més plaer, si recollir-la o beure-se-la.
Després de guardar-la als flascons, ben etiquetats, els posava ben arrenglerats en els prestatges d'aquella llòbrega habitació, en la que no hi podia entrar ni un bri de llum, per no adulterar-ne el sabor.
Es sabia de memòria la distribució i entrant a palpentes, amb la mateixa excitació d'un nen, que juga a la gallineta cega, trobava de seguida el seu petit tresor.
Ara, ja podia planejar un altra malifeta, discreta, pensà, no volia provocar massa moguda entre els veïns, preferia passar desapercebut.
Com de costum, a mitja nit, sortí a llençar les escombraries, en un altra bossa duia una ampolla plena de salfumant, que l'abocà a la soca d'un petit avet del la casa del davant.
Tornava cap a casa amb el cor accelerat de desig , aquella nit cauria en una catarsi.
Va tenir sort, en aquella clínica de malalts mentals eren permissius.
El deixaven recollir aigua de pluja en petits flascons de plàstic que posava a l'ampit de la finestra allargant la seva mà entre els barrots. Ara les seves maleses, eren innocents rallades a la paret d'aquella petita i llòbrega habitació, on passaria la resta de la seva vida.
Núria
31 de juliol / 10
Comentaris
-
Contrast[Ofensiu]Unaquimera | 14-05-2011 | Valoració: 10
He hagut de tirar enrere ( o cap avall, segons com es miri, és clar! ) per trobar un relat teu que encara no hagués comentat, i he arribat així fins aquesta curiosa narració.
Sorgida com a resposta a un tema molt concret, parteix d’un element bellíssim, la pluja, per descriure un panorama de malaltia, d’obsessió malaltissa, de fe cega, inamovible, irraonable, en una creença transmesa segurament per una altra ment malalta.
El contrast entre ambdós elements omple el text de contrastos i clarobscurs que el doten de profunditat.
Un encert, Núria!
T’envio una abraçada,
Unaquimera
-
genial!![Ofensiu]plàcidaploma | 19-09-2010
jajajaj... menys mal...!! Em costava creure que algú "normal" poguès conduir-se com el protagonista del teu relat...
Pensar que "purificar-se" és el pas previ que et permet tornar a "pecar".... jajja... quin despropòsit!!
Tot plegat genial!! has conseguit mantenir l'atenció durant el relat i l'has clos amb clau mestra!!!
Enhorabona artista!!
-
Sort que no es veritat[Ofensiu]Naiade | 02-09-2010 | Valoració: 10
Quina gran imaginació que tens Núria. Llegia amb delit el teu relat, estranyada d'aquest ritus de purificació, esperant on podia portar el fet de fer malifetes. No podia tenir cap altre final millor, ja que fent mal no s'arriba enlloc.
M'ha agradat molt.
Una forta abraçada
-
S'ha de veure, Núria Niubó,[Ofensiu]aurora marco arbonés | 20-08-2010 | Valoració: 10
la imaginació que tens. Amb quatre paraules et muntes una història fantàstica, a la que vas donant vida a mesura que escrius. Una història molt original i que porta el segell de la teva mestria en l'art d'escriure.
Sempre em deixes bocabadada, Núria Niubó. De la imaginació al poder! -
Comentari del repte PLUJA[Ofensiu]bellissima | 10-08-2010
Catarsi, de Núria Niubó.
Bé, el teu relat és una proposta veritablement original, veritablement impactant. És una història que té com a protagonista el mal, el desig de fer mal i quedar impune. El mal que es troba dins una malaltia mental, que distorsiona la realitat, que s'aferra a elements fixos i irracionals, que és irrecuperable.
El relat està molt ben escrit i ens va deixant garratibats, sense saber cap on ens portarà a la següent frase, però el final és esclaridor i està molt ben resolt. Finalment sabem perquè la protagonista vol ser dolenta, vol fer mal, i vol que quedi impune per seguir-ne fent. El final satisfà totes les expectatives del lector, que es va fent grans preguntes durant tot el relat. -
Molt bo Núria[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 09-08-2010
és bo treballar en diferents registres, i amb aquest relat demostres que les tecles del piano et són molt familiars. Ara diria jo que ja pots començar a tocar bones serenates relatades.
No l'aparquis del tot, de aquí a una temporada fes-li una revisió, veuràs com creix, i fins potser el milloraràs, Encara que sembli impossible.
Felicitats!!!
Ferran
-
Molt bo[Ofensiu]Joan G. Pons | 08-08-2010 | Valoració: 10
Núria he gaudit i molt del teu Relat.
Cal al final.... m'ha fet una mica de pessigolles lo del sal-fumà.... però desprès... entès.
A vegades el que qualifiquem de bruixeria son pistes positives i molt lligades a la realitat d'anar caminant per la vida. Gràcies. -
M'has sorprès[Ofensiu]nuriagau | 07-08-2010 | Valoració: 10
M'ha semblat un relat diferent a d'altres que t'havia llegit. Un relat amb un protagonista ben especial que, gràcies a l'adequada estructura narrativa que has emprat, completa el seu perfil amb el desenllaç de la història.
Enhorabona, Núria! Seguiex així!
Núria -
Molt bo ioriginal[Ofensiu]Fada del bosc | 04-08-2010 | Valoració: 10
He començat a llegir el relat i ja no he pogut parar, és boníssim!!!! o almenys per mi ho és, original, ni massa llarg ni massa curt, crea expectativa, reitero que m'ha agradat molt.
felicitats per aquest relat
La fada
Valoració mitja: 10
l´Autor
149 Relats
1116 Comentaris
201795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.
Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.
Sí, amics,
sóc addicta.
A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.
A vosaltres.
ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS
58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC