Cercador
Catalunya
Un relat de: Josoc- Compartir:
Jo tinc una pàtria xica
que no em canso d’admirar.
Té muntanyes i té planes,
també rius que les travessen
i brillen sota el sol clar
fins desembocar al gran mar.
Té pinedes i boscatges,
Te´... quant es pot admirar!
La poblen típics poblets,
però també grans ciutats,
hi ha molta vida rural
i molta d’industrial.
Hi ha bon afany de cultura
i força esportivitat
amb competència ben sana.
I sa gent, és bona gent.
Té una parla rica i plena
que m’agrada d’escoltar,
té poetes i escriptors
que no es cansen de lloar
les belleses que atresora.
Res li falta? ja ho té tot?
Tan sols una cosa manca,
li manca més llibertat!
Oneja sota el cel blau
la gran bandera estelada
moguda de tramuntana,
portada per la gentada
que amb fermesa, creu en ella.
Cel i estrelles han d’unir-se
trencant tenebrosa nit
i fent nova albada néixer.
Benvinguts a casa meva
tots aquells que vulguin pau,
que la meva xica pàtria
de gust els acollirà,
ans que de venir s’abstinguin
aquells que trencar vulguin
la unió que es necessita
per poder fer-la més gran.
Més gran, no pas en terreny
que tal com és, ja està bé.
Més gran per poder regir
sobre tot el seu destí.
Que no ens manin des de fora,
que nosaltres sabem prou
què és allò que ens convé,
i units hi treballarem.
Som treballadors de mena,
no ens espanta treballar
per allò que just creiem.
Seny i rauxa ajudaran
a trobar els millors mitjans
per arribar a aconseguir
allò que molts anhelem:
Catalunya, pàtria gran!
Comentaris
-
Em vas demanar que et comentés....[Ofensiu]llamp! | 05-07-2015
I aquí estic, per comentar-te. No és que tu m'hagis deixat un comentari gaire llarg, tampoc, en el meu poema. Però t'agraeixo la intenció.
La Pàtria Catalana inspira molta poesia. Cantants, poetes, escriptors i artistes de tota mena ens han deixat, per llegat, molt amor a Catalunya, el nostre país.
El teu poema em sembla molt ben treballat. Molt lúcid i intens. Molt detallista i ben arreglat. Dónes unes visions del país de la que molts ens en fem partícips i podria equiparar-se als poemes clàssics, que autors amb renom han escrit per rememorar el nostre país i deixar emprempta.
Gràcies per oferir-nos aquest poema, de vers curt, estrofa llarga. Tot equilibrat i ben repartit, tot eixerit i enfocat a aquest nostre país, que algún dia també serà Estat. I que, encara que passin els anys, no deixarà de ser la pàtria d'il·lustres músics, escriptors, pintors, escultors, arquitectes, artistes de tota naturalesa....
Una Catalunya amb petits pobles, grans ciutats, indústria, mar i muntanya, divers, ric en paisatges, ric en desenvolupament. Un país de primera línea, sense Estat que li doni allò que més ansia aquest poble: La independència!
Salut!
llampi qui pugui. -
La poesia no és lo meu[Ofensiu]Endevina'm | 21-06-2015
i em costa decidir si m'agrada o no un poema, si està ben escrit puc dir alguna cosa, però com a mínim mirarem de dir que m'ha semblat.
En termes generals m'agrada, és d'un patriotisme que no embafa, es pot llegir sense sentir cap estranyesa ni excés.
Està molt ben escrit i s'entén perfectament, malgrat potser li hauria fet alguna revisió més abans de penjar-lo, però aquesta versió ja és prou vàlida.
Tinc entès que en poesia tot són punts de vista, que un pot entendre una cosa on un altre hi entén una tercera cosa, i diria que en aquest poema tot està molt clar, malgrat sols t'ha faltat una paraula, que a molts catalans ens costa d'acabar de pronunciar, sense manies, i és: independència. Que no ens faci por ni vergonya, voler res que sigui millor no pot ser dolent i ho hem de demanar amb la boca ben oberta, ben grossa, cridant si cal.
I no sé què més dir, sols que tot això és el que m'ha inspirat el teu poema, més que una crítica literària, m'ha sortit una oda.
Gràcies per la teva paciència i la teva voluntat escriptora. Una abraçada.
darkman
l´Autor
129 Relats
525 Comentaris
121207 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83