Cercador
Catàleg de rei i vilatans per a la llegenda de Sant Jordi
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
1- El rei formatjós i els vilatans píncics. El rei, com que la princesa, que viu d'ocupa amb el drac, passa de rentar-li els peus, li foten una catipèn que ni t'explico. Els vilatans reparteixen pinces de la roba per evitar la mort per gas tòxic.
2-El rei juga a golf i hi va amb un golf. Els vilatans tenen les butxaques plenes de forats pels impostos (no, no són com un dels Beatles a YELLOW SUBMARINE, que tenia i deia "I've got a hole in my pocket." A whole hole, penso jo?) i doncs que els vilatans agafen aquests forats i els posen sobre la gespa talladeta i extensa que es carrega extensions senceres i gasta molta aigua i els posen al lloc just perquè el de la corona encerti i estigui content. No comments.
3- El rei llepafils i els vilatans filadors. El rei no vol xupaxups, vol fils fins per llepar i fer-li pessigolles la llengua. Està trastocat i esfilagarsat. Els vilatans se l'estimen tant que filen com aranyes fils per sa majestat que quan havia estat bé era un bon rei que mai els va voler mal i ara cal cuidar.
4-El rei que riu al riu de les llàgrimes vilatanes. Riu molt i ploren molt. En aquest poble sempre ha estat així i cap fada, perquè a la història no s'hi ha trasplantat, hi pot fer res. Una mica d'imaginació alliberadora no fa mal, penso.
5-El rei de la impaciència i els vilatans de la paciència. Contraris absoluts, difícil convivència. Però el drac i la princesa, carregats de fillam, ho compensen. El rei ha d'estar per la munió de néts i com que són belluguets no té temps de tenir impaciència, perquè ja la tenen ells i els vilatans aleshores poden saltar a corda i no comptar salts i en cada salt una mica de paciència a fer punyetes al país de les punyetes!
2-El rei juga a golf i hi va amb un golf. Els vilatans tenen les butxaques plenes de forats pels impostos (no, no són com un dels Beatles a YELLOW SUBMARINE, que tenia i deia "I've got a hole in my pocket." A whole hole, penso jo?) i doncs que els vilatans agafen aquests forats i els posen sobre la gespa talladeta i extensa que es carrega extensions senceres i gasta molta aigua i els posen al lloc just perquè el de la corona encerti i estigui content. No comments.
3- El rei llepafils i els vilatans filadors. El rei no vol xupaxups, vol fils fins per llepar i fer-li pessigolles la llengua. Està trastocat i esfilagarsat. Els vilatans se l'estimen tant que filen com aranyes fils per sa majestat que quan havia estat bé era un bon rei que mai els va voler mal i ara cal cuidar.
4-El rei que riu al riu de les llàgrimes vilatanes. Riu molt i ploren molt. En aquest poble sempre ha estat així i cap fada, perquè a la història no s'hi ha trasplantat, hi pot fer res. Una mica d'imaginació alliberadora no fa mal, penso.
5-El rei de la impaciència i els vilatans de la paciència. Contraris absoluts, difícil convivència. Però el drac i la princesa, carregats de fillam, ho compensen. El rei ha d'estar per la munió de néts i com que són belluguets no té temps de tenir impaciència, perquè ja la tenen ells i els vilatans aleshores poden saltar a corda i no comptar salts i en cada salt una mica de paciència a fer punyetes al país de les punyetes!
Comentaris
-
M'encanta llegir aquesta publicació[Ofensiu]traviszn9 | 27-04-2019 | Valoració: 7
M'encanta llegir aquesta publicació. Gràcies per compartir torrent sites
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435746 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com