Cercador
Catàleg de princeses de Sant Jordi
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Enguany hi ha catàleg de princeses, també. Ja hi ha catàlegs per a tot. El món és un catàleg (no m'agafeu el títol, que se m'engegen neurones, socooooors!).
Aquí en teniu unes quantes per escollir o si en voleu afegir....
1- Princesa fina i querubina. De pell rosada i cabells llànguids per no dir pixaners. Cintureta que si no es trenca és perquè Déu no vol. Sabatetes de xarol amb picarols i somriure que fereix les vistes més sensibles. Es diu Roseta i deixa-la anar!
2- Princesa de la bona vida. Viu la vida fantàsticament i vol que la mantinguis i vol palau i seda i musselina i menges de chef i roba de pasarel.la i que facis un museu de la seva existència a casa teva. Es diu Dessy.
3- Princesa de la fe en les princeseries. Estima les flors i les bestioles de rierol. La corona sota la seva carona només se la posa per ser més alta quan algú la vol enfonsar. Però no és ni d'or. Creu en els prínceps blaus o verds o liles, blau papau, verd julivert i lila l'amor s'enfila. Romàntica perduda incorregible, serà mantega pel drac si no la compren. Vol que el nom li posis tu.
4- Princesa passejaire amb xiruques. Aquesta va practicar escoltisme i sap escoltar, qualitat escassa i envejable. Va amb rastas per la vida i duu roba feta pels indis de les Índies més profundes. El seu exotisme traspassa barreres i no és ni oriental ni occidental ni accidental ni va al dentista. Es diu....
5- Princesa Jo. La princesa que ets que ha hagut de venir en forma clonada perquè d'una punyetera vegada t'adonis que no ets una ventafocs ni una mare i prou ni una filla i prou ni una treballadora i prou. Aquesta princesa Jo té la facultat de crear autoconfiança a canvi de cap finança (el cost és ínfim si el comparem amb els resultats que depenen del bon ús, si llegiu les instruccions) i per això és tan valuosa. Posa-li el teu nom.
Princeses, princeses!
Aquí en teniu unes quantes per escollir o si en voleu afegir....
1- Princesa fina i querubina. De pell rosada i cabells llànguids per no dir pixaners. Cintureta que si no es trenca és perquè Déu no vol. Sabatetes de xarol amb picarols i somriure que fereix les vistes més sensibles. Es diu Roseta i deixa-la anar!
2- Princesa de la bona vida. Viu la vida fantàsticament i vol que la mantinguis i vol palau i seda i musselina i menges de chef i roba de pasarel.la i que facis un museu de la seva existència a casa teva. Es diu Dessy.
3- Princesa de la fe en les princeseries. Estima les flors i les bestioles de rierol. La corona sota la seva carona només se la posa per ser més alta quan algú la vol enfonsar. Però no és ni d'or. Creu en els prínceps blaus o verds o liles, blau papau, verd julivert i lila l'amor s'enfila. Romàntica perduda incorregible, serà mantega pel drac si no la compren. Vol que el nom li posis tu.
4- Princesa passejaire amb xiruques. Aquesta va practicar escoltisme i sap escoltar, qualitat escassa i envejable. Va amb rastas per la vida i duu roba feta pels indis de les Índies més profundes. El seu exotisme traspassa barreres i no és ni oriental ni occidental ni accidental ni va al dentista. Es diu....
5- Princesa Jo. La princesa que ets que ha hagut de venir en forma clonada perquè d'una punyetera vegada t'adonis que no ets una ventafocs ni una mare i prou ni una filla i prou ni una treballadora i prou. Aquesta princesa Jo té la facultat de crear autoconfiança a canvi de cap finança (el cost és ínfim si el comparem amb els resultats que depenen del bon ús, si llegiu les instruccions) i per això és tan valuosa. Posa-li el teu nom.
Princeses, princeses!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435762 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com