Catalanistes?

No sé amb prou detall què passa a Catalunya, o a cap dels Països Catalans, perquè no hi visc, tot i que sempre estic llegint sobre la meva terra. Jo sóc catalanista, com tu, encara que visqui al Canadà des de fa anys i panys. I et puc dir que hi ha canadencs que han après català i alguns fins i tot són catalanistes : tinc un estudiant canadenc que té la senyera a la finestra, un altre va anar a una universitat de Catalunya i es va barallar perquè volia les classes en català, una altra parla català SEMPRE quan va a Catalunya -tot i que sap castellà- i els meus estudiants de Cultura Catalana tenen molt clar que la llengua de Catalunya és el català i que Catalunya és una nació. Vinga, anima't que no estàs sola. Si vols trobar gent que pensa com tu, mira aquest enllaç:
http://groups.google.com/group/catala-sempre

Shaudin

D'això se'n diu parlar clar... clar i català, evidentment!
Parles d'un sentiment que, inicialment identificat amb una llengua, inclou a més altres senyes diferents però bàsiques d'identitat: Terra, cultura, tradicions, tarannà, ... però sobre tot voluntarietat, sense la qual tota la resta és roba d'un dia.

Et desitjo, tal com dic a la Dedicatòria que aquest esperit insubornable et resideixi per sempre al cor, que siguis capaç d'enfrontar-te a la por, a les mentides, als perills, i cap provisionalitat faci mai presonera la teva autèntica identitat.

I t'envio una abraçada de les boníssimes,
Unaquimera

Volia dir
Salut camarada.
onatge

Sóc i em sento català.
En aquests moments no gosaria dir que hi hagi algun catalanista a la generalitat de catalunya. Només veig gent amb afany de poder diners i assegurar el cul a la cadira...

Rebem moltes bufetades de tot arreu i no veig que ningú aixequi una mà per nosaltres. No veig que cap polític digui que a Catalunya hi va haver el primer parlament d'Europa, o que la primera impremta va estar a Montserrat, en fi no et vull avorrir, la llista és llarga.

Ja ho he dit alguna que altra vegada, a mi allò de: és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya, no em serveix. Pots viure i treballar a Catalunya i ser un mal nascut.

Salut camaradaonatge

Doncs molt bé, t'he llegit i ‘animo a que fases mes relats com aquest, es fantàstic que quedin gent com tu, jo soc molt gran, i no se expressar-me gens de bé, però quant veig gent com tu, que escriu tant bé el català amb dona goig. I tens tota la raó amb el que dius, endavant continua així, jo també soc mol catalana .

Roger...io tmb defensu el k es nostre...o el k em pensu k es nostre! Vivim en una terra propia,, k ens lestimem,, som pokes les persones k ens lestimem, po poks k som estimemla i kunservemla!
No som kom els de "telemadrid",, k ens posem en el seu territori pk ensenyin katala a espanya,,si no els hi agrada katalunya pk entren a kritikarla,,almenys k es kedin alla... en fare un eskrit i u llegiu iam si su agrada!! NO HI HA DRET!

De ben segur que hi ha més! Jo no soc mallorquina però tinc amics que ho són, i que també se senten desplaçats a la seva societat.
Puc dir-te que per a mi és molt bonic que tu no fotis cas del desplaçament o marginació social o polític.
||*|| Oprimits||*||
||*|| Terra lliure||*||
||*|| Visca Països Catalans||*||

Sempre hi haurem els qui defenguem allò que és nostre

A Mallorca encara és pitjor, perquè tenir sentiments catalanistes, per raons de llengua i cultura, és a més considerat per molts com una traïció a la terra mallorquina. Però els qui ens acusen de traïció mai n'han volgut saber res de les nostres arrels. La fidelitat al país es fa costa amunt, però no hem d'afluixar. Està bé que, com fas tu, se'ns recordi com de difícils s'estan posant les coses.