Catacrec!

Un relat de: llamp!
S’ha trencat l’enamorament,
el discerniment d’Eros vers la il·luminació pretesa
amb el tòtem i el crit de l’escandalosa fúria,
que ens abassega d’abundant frivolitat
i inunda de dubtes la somera egolatria,
desprestigi d’una vida, ja viscuda, que agonitza.

És la piuladissa ocellaire, a l’uníson que anuncia,
clement, la trencadissa unànime
en el cor de l’enamoradissa, rebel·lia?

Mentre les inquietuds borbollegen i repunten
l’estat d’ànim bròfec i fart d’afinitats desafinades,
no em sotmeto, ni dirimeixo cap incertesa,
sinó que em remeto a la dissertació humana
que carrega contra qui dissembla de la facilitat
i menysté qui honra la peculiaritat de ser enamoradís
pel fet de ser-ho, quan la trencadissa es fonamenta.

Enamorar-me, que és com enarborar les emocions,
caient en el parany del plaer i l’entusiasta libido
vers l’oblit del patiment i la consecució del desig
que frena tota lògica i crea simbiosi
en el sí de la incorruptible falda del despropòsit,
és enamorar-me d’aquella enamorada o d’allò morat,
que tan sols mor quan no hi ha més amor.

La piuladissa d’aquell paradís on tot s’esmuny
es dóna quan es trenca el silenci i la morbosa
tendència a ser enamoradissa, esdevé tot d’una,
una trencadissa de vidres que el vidrier
no va saber preveure.

Comentaris

  • L'ENAMORAMENT[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-08-2020 | Valoració: 10


    Excel-lent poema, ple de sensibilitat i enamorament, en el qual el trobe amb unes idees molt elevades. Serà per això que no el copse del tot, el seu contingut, però ho he llegit dues vegades i és molt bo.
    Saluts i cuida't...
    PERLA DE VELLUT