Cercador
CASTELL DE REQUESENS A L’ALBERA. ALT EMPORDÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Feliu Anaños i Masllovet i la seva esposa, ens fan arribar una de les cròniques, en aquesta ocasió de la seva visita al Castell de Requesens, a l’Albera; ens expliquen que per accedir-hi cal seguir la carretera secundària que va de la Jonquera a Cantallops, d’on surt una pista forestal de 6 quilometres que porta al veïnat i al castell.
S’esmenta per primera vegada l’any 859, en una donació que Unifred, d’origen probablement visigot, fa a Oriol.
En el memorial de greuges que el comte d'Empúries, Ponç I, va elevar contra el comte del Rosselló, Gausfred II i el seu fill Guislabert, es parla del castrum de Recosin; el 1.085 apareix citat com a ‘Rechodindus’, i el 1.278 com a ‘Requeseno’, i així es va anar transformant fins a l’actual ‘Requesens’.
La seva història està vinculada, doncs, als comtes del Rosselló fins al segle XII, i és possible que les funcions del castell estiguessin relacionades amb la seva situació com a lloc de pas a les Alberes, entre els comtats catalans i occitans.
Ens qüestionem la possible relació entre els primers castlans – que possiblement es cognominarien Requesens – i el gran casal d'estil renaixentista, que hom pot admirar a l’agregat de Sant Pere de les Roques, en els límits de les comarques de la Conca de Barberà, l’Anoia i la Segarra. http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/04/sant-pere-de-les-roques-limits-de-la.html
A partir del segle XII la història del castell es vincula al comte de Rocabertí mitjançant la donació que en fa el rei Alfons V a Dalmaci de Rocabertí.
L’actual edifici de grans dimensions, és fruit de la reconstrucció que a partir de 1.899 en van fer els comtes de Peralada. Va començar la reconstrucció – pensem que ‘recreació’ és més propi - Tomas Rocabertí-Dameto i la va continuar la seva germana Adelaida de Rocabertí, que va morir poc després d’acabar l’obra.
Amb la seva mort, el castell va passar per herència al mallorquí Ferran Truyols. A partir d’aquí, es va vendre fins a quatre vegades i va quedar en mans dels germans Rosselló. L’explotació forestal que hi van fer va ser tan intensa que va comportar la desaparició de molts dels arbres centenaris de la zona.
Després va ser encara propietat del duc d’El Infantado,- de trista memòria per aquesta contrada – ja que va acomiadar tots els habitants, masovers i altres persones relacionades amb la finca. I encara gràcies, ja que aquesta ‘ noble família’ te reconeguda ‘ Grandeza de Espanya ‘; així no costa d’entendre els comportament dels que avui podem qualificar - en el millor dels casos - com ‘Bajeza de Espanya’.
El castell va anar canviant de mans fins a arribar als industrials Esteva i Pijoan, actuals propietaris, que intenten aconseguir la total rehabilitació i supervivència del conjunt.
S’esmenta per primera vegada l’any 859, en una donació que Unifred, d’origen probablement visigot, fa a Oriol.
En el memorial de greuges que el comte d'Empúries, Ponç I, va elevar contra el comte del Rosselló, Gausfred II i el seu fill Guislabert, es parla del castrum de Recosin; el 1.085 apareix citat com a ‘Rechodindus’, i el 1.278 com a ‘Requeseno’, i així es va anar transformant fins a l’actual ‘Requesens’.
La seva història està vinculada, doncs, als comtes del Rosselló fins al segle XII, i és possible que les funcions del castell estiguessin relacionades amb la seva situació com a lloc de pas a les Alberes, entre els comtats catalans i occitans.
Ens qüestionem la possible relació entre els primers castlans – que possiblement es cognominarien Requesens – i el gran casal d'estil renaixentista, que hom pot admirar a l’agregat de Sant Pere de les Roques, en els límits de les comarques de la Conca de Barberà, l’Anoia i la Segarra. http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/04/sant-pere-de-les-roques-limits-de-la.html
A partir del segle XII la història del castell es vincula al comte de Rocabertí mitjançant la donació que en fa el rei Alfons V a Dalmaci de Rocabertí.
L’actual edifici de grans dimensions, és fruit de la reconstrucció que a partir de 1.899 en van fer els comtes de Peralada. Va començar la reconstrucció – pensem que ‘recreació’ és més propi - Tomas Rocabertí-Dameto i la va continuar la seva germana Adelaida de Rocabertí, que va morir poc després d’acabar l’obra.
Amb la seva mort, el castell va passar per herència al mallorquí Ferran Truyols. A partir d’aquí, es va vendre fins a quatre vegades i va quedar en mans dels germans Rosselló. L’explotació forestal que hi van fer va ser tan intensa que va comportar la desaparició de molts dels arbres centenaris de la zona.
Després va ser encara propietat del duc d’El Infantado,- de trista memòria per aquesta contrada – ja que va acomiadar tots els habitants, masovers i altres persones relacionades amb la finca. I encara gràcies, ja que aquesta ‘ noble família’ te reconeguda ‘ Grandeza de Espanya ‘; així no costa d’entendre els comportament dels que avui podem qualificar - en el millor dels casos - com ‘Bajeza de Espanya’.
El castell va anar canviant de mans fins a arribar als industrials Esteva i Pijoan, actuals propietaris, que intenten aconseguir la total rehabilitació i supervivència del conjunt.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5429610 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ