Cercador
CASTELL DE PONTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Paquita Dorca Gibert m’enviava fotografies del seu poble natal, Pontós, a la comarca de l’Empordà sobirà, província de Girona, que inexplicablement es troba encara en fase I, malgrat tenir un cens de 266 a darreries de l’any 2019, en els 13,7 km² del seu terme municipal. En relació a aquest assumpte, fèiem una reflexió a :
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/a-veure-qui-la-diu-mes-grossa/
Llegia a Patrimon i Gencat que l’accés al jaciment, es fa des de la carretera de Pontós GIV-5125 i, uns 90 metres després del quilòmetre 1, cal girar a mà esquerra pel carrer que surt en direcció sud-oest, i continuar pel mateix uns 350 metres més.
El castell se situa al cim d'un turó allargat, a l'anomenat Barri del castell, a uns 500 metres al sud del poble.
Es tracta d'un castell d'època medieval, de planta rectangular, molt allargada, adaptada a la forma dels planells superiors del puig. El mur meridional és enderrocat en tota la seva meitat de ponent, i el seu extrem forma cantonada amb el llenç oriental del recinte que, en aquest sector, té una llargada aproximada de 10 metres i una alçada de 8 metres.
A la part inferior hi ha uns quants carreus mal escairats i nombrosos còdols, i a la part superior hi ha restes de petites espitlleres. Al sector de llevant, que serveix de mur d'una casa moderna, hi ha una espitllera, al costat de diverses obertures modernes.
A la part oriental del recinte del castell només s'endevinen algunes restes de la muralla, que gairebé no sobresurten del subsòl; tot i que en algun cas és aprofitada com a mur de casa moderna, i arriba fins als 6 metres.
Del mur septentrional només en queden escassos vestigis, molt a prop del marge. En aquest sector hi ha una cisterna i un pou, de 36 metres de fons, que acaba en una gran cambra.
El sector central del mur de ponent, que és atalussat, ha estat reaprofitat també com a mur de les cases modernes, i a la seva part superior hi ha restes d'espitlleres.
El tram més ben conservat té una llargada de 10 metres i una alçada de 7 metres.
A les restes de la muralla del castell hi ha dos tipus d'aparells de construcció que pertanyen a dues fases diferents. A la part inferior dels llenços de migjorn i llevant es documenten còdols escapçats i carreus mal escairats, que formen filades seguides que corresponen, a grans trets, als segles XII i XIII. Als murs de ponent, migjorn i llevant es documenten carreus rectangulars corresponents als segles XIII i XIV.
A la part alta del planell, a l'interior del clos de muralles, s'ha conservat poques restes de construccions interiors.
En les cases d'època moderna, s'endevina algun arc i altres vestigis medievals.
Amb motiu de les obres, l'any 2001, de pavimentació de la zona del Barri del Castell, a l'indret que antigament havia format part del pati d'armes, es va dur a terme un control arqueològic que va permetre documentar un estrat de sedimentació amb materials de construcció moderns que cobrien directament al subsòl geològic; és a dir, els resultats de la intervenció arqueològica van ser negatius.
El seu estat de conservació és parcialment destruït, atès a que una part considerable de les restes del castell foren enderrocades durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat per tal d'aprofitar la pedra i construir les noves escoles.
Quan al topònim al nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, llegim ; Pontós [pun’tos] En la documentació antiga Pontonos (segle. X) ‘pontons’, diminutiu plural de pont.
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/a-veure-qui-la-diu-mes-grossa/
Llegia a Patrimon i Gencat que l’accés al jaciment, es fa des de la carretera de Pontós GIV-5125 i, uns 90 metres després del quilòmetre 1, cal girar a mà esquerra pel carrer que surt en direcció sud-oest, i continuar pel mateix uns 350 metres més.
El castell se situa al cim d'un turó allargat, a l'anomenat Barri del castell, a uns 500 metres al sud del poble.
Es tracta d'un castell d'època medieval, de planta rectangular, molt allargada, adaptada a la forma dels planells superiors del puig. El mur meridional és enderrocat en tota la seva meitat de ponent, i el seu extrem forma cantonada amb el llenç oriental del recinte que, en aquest sector, té una llargada aproximada de 10 metres i una alçada de 8 metres.
A la part inferior hi ha uns quants carreus mal escairats i nombrosos còdols, i a la part superior hi ha restes de petites espitlleres. Al sector de llevant, que serveix de mur d'una casa moderna, hi ha una espitllera, al costat de diverses obertures modernes.
A la part oriental del recinte del castell només s'endevinen algunes restes de la muralla, que gairebé no sobresurten del subsòl; tot i que en algun cas és aprofitada com a mur de casa moderna, i arriba fins als 6 metres.
Del mur septentrional només en queden escassos vestigis, molt a prop del marge. En aquest sector hi ha una cisterna i un pou, de 36 metres de fons, que acaba en una gran cambra.
El sector central del mur de ponent, que és atalussat, ha estat reaprofitat també com a mur de les cases modernes, i a la seva part superior hi ha restes d'espitlleres.
El tram més ben conservat té una llargada de 10 metres i una alçada de 7 metres.
A les restes de la muralla del castell hi ha dos tipus d'aparells de construcció que pertanyen a dues fases diferents. A la part inferior dels llenços de migjorn i llevant es documenten còdols escapçats i carreus mal escairats, que formen filades seguides que corresponen, a grans trets, als segles XII i XIII. Als murs de ponent, migjorn i llevant es documenten carreus rectangulars corresponents als segles XIII i XIV.
A la part alta del planell, a l'interior del clos de muralles, s'ha conservat poques restes de construccions interiors.
En les cases d'època moderna, s'endevina algun arc i altres vestigis medievals.
Amb motiu de les obres, l'any 2001, de pavimentació de la zona del Barri del Castell, a l'indret que antigament havia format part del pati d'armes, es va dur a terme un control arqueològic que va permetre documentar un estrat de sedimentació amb materials de construcció moderns que cobrien directament al subsòl geològic; és a dir, els resultats de la intervenció arqueològica van ser negatius.
El seu estat de conservació és parcialment destruït, atès a que una part considerable de les restes del castell foren enderrocades durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat per tal d'aprofitar la pedra i construir les noves escoles.
Quan al topònim al nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, llegim ; Pontós [pun’tos] En la documentació antiga Pontonos (segle. X) ‘pontons’, diminutiu plural de pont.
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5424570 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.