Cercador
CASTELL DE LLAGOSTERA. EL GIRONÈS.
Un relat de: Antonio Mora VergésMdolors Dalmau Puig em preguntava si coneixia Llagostera, topònim d’origen incert ; en la documentació antiga Locustaria (Segle IX), potser derivat del llatí LACUS ‘llac’.
Li feia seguir un enllaç sobre almenys una de les escoles anteriors a la dictadura franquista que hi havia a la població.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/escola-lacustaria-llagostera-el-girones.html
I, el dijous 17.09.2015 tenia ocasió de pujar fins a la Plaça de l’església, que retratava, com també al Josep Olivé Escarré, davant les restes del que fou Castell termenat, documentat des de l’any 1288.
En començar el segle XI la comtessa Ermessendis, vídua del comte de Barcelona Ramon Borrell, féu restitució, al bisbe de Girona, de diverses possessions, entre les quals "Sti. Felicis de Locustaria". Consta que el 1266 l'Infant Pere reconegué a la seva muller que, per raó de l'esponsalici, li havia assignat la vila de Llagostera. El 1288, el rei Alfons el Franc va vendre, a carta de gràcia, el castell de Llagostera al vescomte Dalmau de Rocabertí. El 1315, Guerau de Rocabertí gaudia les rendes del lloc, bé que el castell seguia en el patrimoni reial. El 1324, el rei Jaume III donà Llagostera a Ot de Montcada, iniciant el domini montcadí sobre el lloc. El 1375, Pere el Cerimoniós erigí Llagostera en baronia, a favor de Gastó de Montcada. En morir Roger de Montcada, al segle XV, el castell passà als Cruïlles, per parentiu i després als Lanuza.
La descripció de patrimoni Gencat, ens diu que en resten únicament dues torres massisses unides per un pany de muralla davant l'església.
Es tractava d'una gran fortalesa que pot tenir el seu origen en habitatges i defenses iberes, romanes o visigòtiques.
El primitiu castell dels comtes de Barcelona passà a convertir-se als segles XIV-XV en un poderós conjunt fortificat amb dos o tres recintes emmurallats i vàries torres, de les que encara es conserven dos. El material de construcció foren les sorrenques dures i els granits, més o menys afilerats.
Esperem tenir ocasió de conèixer personalment a la Mdolors Dalmau Puig.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Li feia seguir un enllaç sobre almenys una de les escoles anteriors a la dictadura franquista que hi havia a la població.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/escola-lacustaria-llagostera-el-girones.html
I, el dijous 17.09.2015 tenia ocasió de pujar fins a la Plaça de l’església, que retratava, com també al Josep Olivé Escarré, davant les restes del que fou Castell termenat, documentat des de l’any 1288.
En començar el segle XI la comtessa Ermessendis, vídua del comte de Barcelona Ramon Borrell, féu restitució, al bisbe de Girona, de diverses possessions, entre les quals "Sti. Felicis de Locustaria". Consta que el 1266 l'Infant Pere reconegué a la seva muller que, per raó de l'esponsalici, li havia assignat la vila de Llagostera. El 1288, el rei Alfons el Franc va vendre, a carta de gràcia, el castell de Llagostera al vescomte Dalmau de Rocabertí. El 1315, Guerau de Rocabertí gaudia les rendes del lloc, bé que el castell seguia en el patrimoni reial. El 1324, el rei Jaume III donà Llagostera a Ot de Montcada, iniciant el domini montcadí sobre el lloc. El 1375, Pere el Cerimoniós erigí Llagostera en baronia, a favor de Gastó de Montcada. En morir Roger de Montcada, al segle XV, el castell passà als Cruïlles, per parentiu i després als Lanuza.
La descripció de patrimoni Gencat, ens diu que en resten únicament dues torres massisses unides per un pany de muralla davant l'església.
Es tractava d'una gran fortalesa que pot tenir el seu origen en habitatges i defenses iberes, romanes o visigòtiques.
El primitiu castell dels comtes de Barcelona passà a convertir-se als segles XIV-XV en un poderós conjunt fortificat amb dos o tres recintes emmurallats i vàries torres, de les que encara es conserven dos. El material de construcció foren les sorrenques dures i els granits, més o menys afilerats.
Esperem tenir ocasió de conèixer personalment a la Mdolors Dalmau Puig.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430217 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ