Casament a Irak-Casament a Madrid: busca les diferències

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Silenci!
Sona una marxa nupcial
Es el casament que tothom havia esperat.
La núvia esclata en joia,
És el dia més feliç que Déu ha inventat,
El nuvi, nerviós espera
Estar a l'alçada d'allò que d'ell s'espera.

Tothom ha anat a veure'ls,
A la vila hi ha un esclat de joia
No vist des de feia molt de temps.
Alguna llàgrima s'escapa,
S'escolten crits i cançons
I acompanyant el murmuri del vent,
També esclaten les tradicions

Algun vell llença trets a l'aire,
Com a totes les celebracions,
I des de l'aire també els cauen
Totes les malediccions.
Xiulen rabioses les bombes
Llençades per uns avions,
O potser son helicòpters....

Els armaments ja no importen,
Tot és sang, crits i dolors
El vestit de núvia encara apunta
Per sota la pedra i la pols.
Irak, vés, no és Madrid,
I en aquell casament no hi ha flors

Però demà es casen uns nuvis
Feliços, ben lluny de tot,
A la ciutat on encara és calenta
La imatge d'un altre dolor.

Aplaudim i mirem a una altra banda,
Visca els nuvis! Visca la buidor!

Comentaris

  • La força de la poesia[Ofensiu]
    sahuc | 17-07-2004

    Poemes com aquest s'haurien de publicar en els principals diaris, i no les xorrades que escriuen cada dia. Potser així la gent pendria consciència del mon en que vivim. La poesia tradicionalment ha tingut força en el poble, ja sigui escrita o cantada o recitada. Felicitats Sergi, que no decaigui aquesta força!

  • Tens raó[Ofensiu]
    Ina | 17-07-2004 | Valoració: 10

    Hola Sergi!!

    Tens tota la raó. Peró per desgràcia aquestes diferencies per alguns, no importen.

    Segueix escrivint així de bé.

    Una abraçada, Ina.

    P.D.: Et segueixo donant les gràcies pel comentari. Gràcies.

  • Felicitats[Ofensiu]
    Queca | 06-06-2004 | Valoració: 9

    Preciós, de debó. No deixis mai de banda la ploma perquè seria una llàstima. Continua exibint el teu talent. El meu vot per a tu.

  • ....., i ells, de luxe!!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 22-05-2004 | Valoració: 9

    nosaltres aqui, escrivint paraules; bogeria i dolor, és la barreja que corrumpeix l'ordre de les coses elementals del dia a dia, i ells de luxe!!!!!( aqui hi ha alguna cosa que no funciona )Són coses que se'ns escapen de les mans.
    I nosaltres, hem de creure que no existim?
    Qui paga tots aquests luxes?
    Senyores i senyors,amb els temps que corren,
    la monarquia ja no hauria d'existir; però bé, què hi farem!!!!!!!
    Sergi, segueix escrivint com fins ara; és un bon poema per reflectir ( a part del casament ) l'estat del món actual, en el què sembla que tot és vàlid, quan realment és deplorable.
    UNS ES CASEN, I ELS ALTRES ES MATEN,
    lamentable.

Valoració mitja: 9.5