Cercador
Casa
Un relat de: Carme Simó- Compartir:
Aribarà un dia en que voldré dir casa
i, per sobre de tot, tancar la porta,
alenar-me d'universos construïts.
Que em recullis a l'obaga del dia
i de la vida sedentària. No esperar
res que no vaig esperar ahir.
Arribarà un dia en què, ple d'orgull,
voldré sentir-me dir pare
i ser escut de tot tipus de quimeres.
O potser no.
Potser l'únic que ens queda
és afrontar l'eternitat i que
sota la pell només hi hagi
el mateix amalgama d'éters
que ara no ens permet
identificar res com a propi.
Comentaris
-
Com a casa[Ofensiu]Unaquimera | 19-06-2008 | Valoració: 10
Descobreixo el teu espai i començo per aquest poema com podria fer-ho per un altre.
Un cop dins, em declaro encisada!
Amb versos plens de futur construeixes un univers on temors i esperances tenen lloc sense contradir-se i encara són possibles les quimeres. O al menys, es poden compartir ni que siguin sense paraules.
Fins a cert punt, em trobo com a casa...
No serà el darrer cop que passi per aquí... Ha estat un autèntic plaer descobrir-te com autora!
T'envio una abraçada per celebrar-ho,
Unaquimera