CASA MARCADA.

Al número vuit del carrer de la carnisseria hi ha un cartell, al balcó, que posa que està en venda. Els hereus viuen a la capital i aquella caseta del poble només és una càrrega. Ningú, però, gosarà mai comprar-la. Ningú. Molts - tots els del poble i de les rodalies- perquè saben què va passar allí dins. Els forasters i alguns estrangers que s'han interessat, tampoc s'han acabat de decidir. Tot i no conèixer la història macabra de la casa, han notat, diuen, males vibracions, com si foren observats, diuen, per un ésser inexistent, per un espectre que els hi diu, els hi crida sense parlar: fora d'aquí!
Avui he passat per davant i m'ha vingut al pensament la tragèdia. Les dues pobres noies.., degueren patir el que no està escrit. No hi ha dret, dos criatures que tot just despertaven a la vida. Mala sort de creuar-se amb aquell degenerat. Malparit! Gràcies dono a Déu que no fóra la meua filla...
M'he quedat mirant la façana uns instants. En això ha passat el vell Antoni. Sense deixar de fer camí, m'ha dit:
- No la vendran, aquesta casa...
- No ho crec.
- Avant!
- Adéu, Antoni, adéu.