Cercador
CASA JUVINYÀ. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava al Josep Olivé Escarré davant de la façana de casa Juvinyà, de la que Patrimoni Gencat ens explica que la seva existència està documentada des del segle XII i figura en molts capbreus a favor de l'antic priorat, com a "stadium sive forcia de Juvinyano" (1374).

Sabem que l'"estai"o força de Juvinyà pertanyia a Ramon de Fontibus a finals del segle XII, i que va passar a la seva filla Urraca casada amb Guillem de Juvinyà, del qual conserva el nom. Poques generacions després, l'edifici va ser venut a la família Planes. D'aleshores ençà va passar per diverses mans. En foren propietaris: Climent Cabrera, fill del vescomte de Bas, que el rebé en ser-li confiscat al seu anterior propietari que participà a la guerra dels remences. Una família pagesa del lloc. Mossèn Pere Rovira beneficiat de Sant Esteve d'Olot. Jacint Germà, orfebre olotí. La família Trinxeria. I finalment la família Masllorenç.
La casa Juvinyà, transformada i deteriorada, va atreure l'atenció de l'historiador local Francesc de Caula Vegas (Osuna, 1887 - Barcelona, 1973) , el qual, a partir de 1917, va comnçar-ne l'estudi i la difusió de la seva existència.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Caula_i_Vegas
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0016611.xml
El 1989 es procedí a una primera fase de reformes i restauració general de l'edifici i s'excavaren els interiors. En una segona fase, s'està acondicionant l'edifici com a sala d'exposicions.
La casa , situada dins de la població de Sant Joan les Fonts, prop de l'antic priorat de Sant Esteve (ara Sant Joan), és un dels escassíssims edificis civils d'època romànica que ha arribat als nostres dies.
La casa o "estai" Juvinyà és considerada dins del tipus d'edifici anomenat sala, freqüent a l'època medieval, l'estructura de la qual parteix bàsicament d'una sala única. Per la documentació es coneix l'existència d'altres construccions similars. Poques, però, s'han conservat, i la majoria, força transformades. D'altra banda, se sap que originàriament eren sales les masies que actualment conserven aquest nom. Sovint, les sales eren dins de recintes fortificats.
Quan a la descripció llegim ; un edifici de planta rectangular de tres crugies i amb tres nivells d'alçada. Els murs són massissos i amb escasses obertures, la majoria espitlleres. A la planta principal hi havia una finestra geminada (ara mig desfeta i tapiada, amb una nova obertura) de tradició romànica, amb festejadors a l'interior. Al mur N, en aquest mateix nivell, s'obrien dues finestres de mig punt adovellades.
La planta baixa, destinada a corts, és dividida en tres crugies per arcs de mig punt. La planta noble, la sala pròpiament dita, és també un espai unitari de tres trams, habitatge únic dels seus propietaris, que en compartimentaven l'espai amb cortines o envans de fusta. S'hi accedeix per una escala exterior des del pati. La planta superior o golfes, era destinada a magatzem i graners i també als servents. S'hi devia pujar per una escala de mà.
La façana principal es prolonga en direcció S (cap a l'esquerra) per unir-se amb una torre de defensa de planta quadrangular. En aquesta prolongació s'obre una porta adovellada, l'únic accés a la casa Juvinyà, que dóna al pati, d'on arrenca l'esmentada escala que puja a la planta principal.
La torre és una construcció independent de la resta. Els seus quatre angles són formats per carreus i la resta de murs per carreuons petits. S'hi obren també espitlleres. Per ser una estructura independent i per l'aparell de construcció, la torre sembla anterior a la construcció de la casa. A més, la finestra geminada amb festejadors situarien la construcció ja cap al segle XIII.
La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans
Sabem que l'"estai"o força de Juvinyà pertanyia a Ramon de Fontibus a finals del segle XII, i que va passar a la seva filla Urraca casada amb Guillem de Juvinyà, del qual conserva el nom. Poques generacions després, l'edifici va ser venut a la família Planes. D'aleshores ençà va passar per diverses mans. En foren propietaris: Climent Cabrera, fill del vescomte de Bas, que el rebé en ser-li confiscat al seu anterior propietari que participà a la guerra dels remences. Una família pagesa del lloc. Mossèn Pere Rovira beneficiat de Sant Esteve d'Olot. Jacint Germà, orfebre olotí. La família Trinxeria. I finalment la família Masllorenç.
La casa Juvinyà, transformada i deteriorada, va atreure l'atenció de l'historiador local Francesc de Caula Vegas (Osuna, 1887 - Barcelona, 1973) , el qual, a partir de 1917, va comnçar-ne l'estudi i la difusió de la seva existència.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Caula_i_Vegas
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0016611.xml
El 1989 es procedí a una primera fase de reformes i restauració general de l'edifici i s'excavaren els interiors. En una segona fase, s'està acondicionant l'edifici com a sala d'exposicions.
La casa , situada dins de la població de Sant Joan les Fonts, prop de l'antic priorat de Sant Esteve (ara Sant Joan), és un dels escassíssims edificis civils d'època romànica que ha arribat als nostres dies.
La casa o "estai" Juvinyà és considerada dins del tipus d'edifici anomenat sala, freqüent a l'època medieval, l'estructura de la qual parteix bàsicament d'una sala única. Per la documentació es coneix l'existència d'altres construccions similars. Poques, però, s'han conservat, i la majoria, força transformades. D'altra banda, se sap que originàriament eren sales les masies que actualment conserven aquest nom. Sovint, les sales eren dins de recintes fortificats.
Quan a la descripció llegim ; un edifici de planta rectangular de tres crugies i amb tres nivells d'alçada. Els murs són massissos i amb escasses obertures, la majoria espitlleres. A la planta principal hi havia una finestra geminada (ara mig desfeta i tapiada, amb una nova obertura) de tradició romànica, amb festejadors a l'interior. Al mur N, en aquest mateix nivell, s'obrien dues finestres de mig punt adovellades.
La planta baixa, destinada a corts, és dividida en tres crugies per arcs de mig punt. La planta noble, la sala pròpiament dita, és també un espai unitari de tres trams, habitatge únic dels seus propietaris, que en compartimentaven l'espai amb cortines o envans de fusta. S'hi accedeix per una escala exterior des del pati. La planta superior o golfes, era destinada a magatzem i graners i també als servents. S'hi devia pujar per una escala de mà.
La façana principal es prolonga en direcció S (cap a l'esquerra) per unir-se amb una torre de defensa de planta quadrangular. En aquesta prolongació s'obre una porta adovellada, l'únic accés a la casa Juvinyà, que dóna al pati, d'on arrenca l'esmentada escala que puja a la planta principal.
La torre és una construcció independent de la resta. Els seus quatre angles són formats per carreus i la resta de murs per carreuons petits. S'hi obren també espitlleres. Per ser una estructura independent i per l'aparell de construcció, la torre sembla anterior a la construcció de la casa. A més, la finestra geminada amb festejadors situarien la construcció ja cap al segle XIII.
La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

6192 Relats
679 Comentaris
4172226 Lectures
Valoració de l'autor: 9.51
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CARDET, ADVOCADA A SANTA MARIA. . LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA CATALANA. LLEIDA
- A POR ELLOS !
- IN MEMORIAM. DE CAL FERRER A L’ESCOLA DE LES CARMELITES. MONISTROL DE CALDERS. EL MOIANÈS.
- DE SANT LLORENÇ SAVALL A SANTA MARIA D’HORTA. UN VIATGE INOBLIDABLE CREUANT LA COMARCA DEL MOIANÈS.
- COVA DE SANT IGNASI. MANRESA. EL BAGES
- SANT SALVADOR I SANTA ANNA DE CASA FUMÀS. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA
- EL PESSEBRE DE LA CASA DEL CARRER DEL CALVARI, 15. SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS SOBIRÀ
- SANT SEBASTIÀ DE PUIG DE L’ANELL. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.
- EL PINNUS CONSTRICTOR DE SANT MATEU I DEL CASTELL DE MONTBUI. BIGUES I RIELLS. EL VALLÈS ORIENTAL.
- VISITA AL FOSSAT DEL FAI I LA BAUMA ROSSA. RIELLS. EL VALLÈS ORIENTAL
- ENS PODEU CONFIRMAR L’ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA DE CAN CAMPDEPEDRÓS AL TERME DE CALDES DE MONTBUI?, EL VALLES ORIENTAL
- EL CAMÍ DEL CALVARI I L’ACCÈS A LA BALMA DEL SOLÀ A L’ANTIC TERME DE SANT PAU DE LA GUÀRDIA. EL BRUC. L’ANOIA MONTSERRATINA
- VISITA AL RENTADOR DE LLANA DEL ROQUER. CASTELLTERÇOL. EL MOIANÈS
- UN NADAL DE CONTE
- MASIA PREGONA O COMAPREGONA. SANT LLORENÇ SAVALL. VALLÈS OCCIDENTAL.