Casa d'aigua

Un relat de: allan lee


Visc en un indret de boira,
i la meva casa és una casa
amb fonaments a dins de l’aigua.

A les nits, a l’hora immòbil,
s’esqueixa el soterrat, i de banda a banda
s’obre una canal estreta i fonda,
un ramal de fúria
empès pel dolor i la deriva,
que fa cruixir les parets,
i no em permet descansar,
i no puc apartar els ulls
de la corrent que xiscla.

Algunes vegades, recordo
la llum, i una capseta de música,
que feia l’olor de les dones
que m’havien estimat.

Però l’amargor de l’aigua que travessa
d’una punta a l’altra aquesta casa destralada,
m’amara i em clava vidres a la pell.

Fins l’ós se’m gelen peus i mans,
i m’embolico en randes fines,
per la humitat macades,
oh, casa insalubre.

A l’hora del petit sol,
dormo, desesperadament,
un son dens com la mort.
Aquí estic, sense enlloc on tornar,
mentre el meu cos es trasmuda.






Comentaris

  • no només es tornar-te la visita..[Ofensiu]
    Atlantis | 22-09-2012

    ës que m'ha agradat molt.

    En algun altre fòrum que hi intervingut, normalment la gent contesta i agraeix els comentaris que li fan, però aqui veig que la costum és anar a buscar el poeta i dir-li algunes paraules en el seu poema o relat. Però m'he trobat en un poema magnífic. ja sé que no et diré gaire res de nou pel munt de comentaris que tens, però m'hi acostat molt en algunes de les teves imatges i en tot el sentit del mateix.

    Et seguiré llegint

  • Les teves paraules[Ofensiu]
    Entremons | 01-07-2012

    viatgen fondes fins algun racó amagat de la meva ànima adormida, donant forma amb les mans a una escultura prodigiosa que materialitza allò que expresses i que també sento. Quan els mots són capaços de tornar corpori l’intangible sempre quedo meravellada. En aquesta tarda d’estiu tardorenc, llegir els teus poemes resulta un risc deliciós. Com de vegades em passa, especialment amb la música en directe, la teva poesia ha obert en mi avui algunes portes que em col•loquen davant d’altres comportes que desitjaria poder oblidar, malgrat ser jo mateixa. En qualsevol cas, és alegria el que regna. Alegria per la sort de trobar persones que escriuen com tu ho fas, trenant valenta una bella i profunda mirada. Moltes gràcies, Allan!

    Una abraçada!

  • La casa[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 05-06-2012 | Valoració: 10

    La casa per a mi és la representació del cos, de la nostra vida palpable i tangible, tu ens dius sempre que la casa en la qual vius és insalubre, potser perquè l'angoixa d'existir faça emprempta en tu, com en mi també, el que passa és que jo l'expresse d'una altra manera. Mira, jo vaig tenir un somni fa ja alguns anys que es repetia constantment en el que jo entrava a una casa i podia ocupar tots els seus pisos i racons menys el del terrat, que era on vivia una mena de misteri o mlsteriós individu al que no podia accedir per la por.
    Jo vaig extraure que em calia mirar el meu món interior perquè havia quelcom que jo no havia paït al meu jo, una mica la casa de que tu parles, si no estàs parlant d'una casa en particular, parles (per a mi) de la manca de tot sistema, de la incomprensió, de la fam, de les injustícies, etc. No és el mateix que el meu somni però jo li done aquesta altra versió, m'ha agradat sobremanera el poema, té un estil molt directe i dúctil, es llegeix fàcilment i els seus versos circulen com un cotxe recent estrenat. Molt bo, de veres.
    .
    Ara et deixe Sílvia, tot dient-te que t'he tornat a trobar i si puc o tinc temps segurié llegint-te ara que he deixat una mica de banda a RC a favor del meu bloc, però seguiré amb tu, una abraçada i un petó d'amic

    Vicent

  • Molt bo[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 27-05-2012 | Valoració: 10

    Tràgic i crític. Sensacions molt fortes on qui més qui menys s'hi ha trobat. Magnífica descripció, com un cartell clavat a la paret d'una casa abandonada amb algú dins, que sempre n'hi ha.


    Sergi

  • Ai, xicona![Ofensiu]
    rnbonet | 21-05-2012

    Ara te n'has passat als 'renglons curts'? Però tranquil·la que t'ho dic de debò: no sé si m'agraden més aquestos que la teua prosa densa, plena de figures, ben pastada -com coca en forn-... Mmmmmmm, quina delícia!

    Salut i rebolica!

  • Quants sentiments!![Ofensiu]
    bloodymaruja | 18-05-2012 | Valoració: 10

    Quanta soletat i fredor traspua aquest poema. Despren tanta fredor i humitat que em fa mal i em fa venir ganes d'embolcallar-te en una flaçada i donar-te la mà per a treure't de la casa d'aigua. Quina habilitat tens per transmetre tantes sensacions !! M'agrada molt tot el que escrius, Sílvia

  • Aquest poema,[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-05-2012 | Valoració: 10

    igual que molts dels teus escrits, són , per a mi, una estranya mescla de realitat i fantasia embolcallades d'una bellesa que atrau enormement.
    Una cálida abraçada, estimada Sílvia.

  • No hi ha retorn[Ofensiu]
    Núria Niubó | 16-05-2012 | Valoració: 10


    Fonaments que deixen obrir escletxes en la nostra casa íntima i que per elles flueixen sentiments i angoixes, però de tant en tant ens podem aturar i rememorà records d’olors i amors tendres.

    És una meravella d’explosió aquest poema, en ell ens mostres com trontollen de vegades les nostres arrels i com de seguida ens amarrem fort .

    Una gran abraçada nina de casa d'aigua.
    núria

  • Les imatges[Ofensiu]
    copernic | 15-05-2012

    Com fas habitualment en la teva prosa, en aquesta poesia les imatges tenen una importància capital: la del corrent d'aigua del canal que xiscla la trobo excepcional. He imaginat immediatament un castell de l'edat mitjana encerclat per l'aigua i imatges paoroses de xiscles (per cert, has llegit el meu article sobre el crit?) femenins, de dames amb vestits blancs amb la veu ofegada. I malgrat aquestes imatges d'humitat, de boira (aquí a Girona ja no és el que era), de fredor t'arrapes a la vida en forma de sol, de claror i l'amor, l'amistat, l'afecte, l'amabilitat, el somriure, un petó, una abraçada escalfen i t'allunyen de la fredor de la indiferència, del menyspreu, de la solitud i de la tristor.
    Chapeau!

  • viu empresonat,[Ofensiu]
    Xunxi | 05-05-2012 | Valoració: 10

    el teu poema ens degluteix a l’interior d’aquesta casa que a voltes tots tenim, no és una casa és una presó.
    Preciós poema, lliscaré per els fonaments i marxaré per sempre

  • La barca[Ofensiu]
    Escandalós | 05-05-2012 | Valoració: 10

    Ets una magnífica escriptora. Preciós poema de solitud. Se m'acut que al protagonista li cal una barca per anar al país del petit sol, de la llum i de la música, ni que això li suposi perdre's per sempre dins l'oceà.

  • Onofre | 05-05-2012 | Valoració: 10

    Blanc com és, és sense escata
    el peix que l’home arrebata.
    Del pescador, la cara,
    fosca té o no es retrata
    d’aquest dibuix malgirbat.

    Que és el que s’amagat?
    No será un gran pecat?
    O és tan fosca l’amenaça
    de l’aigua tan mal airada,
    tal com l’artista a pintat?

  • trasbalsat[Ofensiu]
    L'Home Fosc | 03-05-2012

    humit i en silenci m'he quedat, estava escoltant música suau, lenta, trista fins i tot, però agradable a l'oïda, i les teves paraules tan plenes d'antigor de fresca i humida sensació que ens mullen fins al moll dels ossos... m'han emocionat.

    Evoques un trasbals un pas més enllà del final dels finals.
    L'he llegit diversos cops, i no me'n canso.

    Dir que és un molt bon poema és dir poc.

    Ferran

  • Cargolsalalluna | 02-05-2012

    Sembla un vaixell de nàufrag vell
    remor de fusta entotsolada
    fregant la boira, com cistell
    que duu pel riu de joncs
    al negre anyell.

    Bonississim a. Abraçades!

    Salisalut!

  • Que bell![Ofensiu]
    brins | 30-04-2012 | Valoració: 10

    Hola, Sílvia,


    Quina meravella de poema, que has escrit! Una comunió de bellesa i sentiment.

    La sensibilitat dels teus versos, m'ha commogut. M'ha fet reviure l'enyor que tinc arrecerat dins del cor. Un enyor que a vegades resta adormit perquè tinc colors i música que el gronxen, però d'altres vegades es troba sol i esdevé dolorosament punyent. Has aconseguit que la vida i la mort davallin plegades per un corrent d'amor que emcorre per les venes constantment i que conté espurnes d'un passat que sempre serà present.

    Aquest aiguaneix de sentiments tan sols els pot fer néixer la poesia, Sílvia, però no una poesia qualsevol, sinó poesies tan bones i sensitives com les teves. Felicitats!

  • de carrega encarregada[Ofensiu]
    Onofre | 29-04-2012 | Valoració: 10

    Sobre la barca remava
    amb dos braços esforçats.

    La mar no l'acompanyava,
    que els vents van enfurismats.

    La carrega que portava
    mena el bot mig abocat.

    La presa no abandonava
    que era el més gran dels raps.

    Fuig la claror de la tarda
    i arribat no havia encara
    ni el pescador ni els pescats.

  • Algun dia[Ofensiu]
    rautortor | 28-04-2012

    ...despertaràs –suposo– a l’hora del gran sol i t’adonaràs que la mort es justament una transmutació saludable. Qui pogués tenir una casa amb fonaments d’aigua, a punt de navegar? –pensen els mariners solitaris. Però encara cal superar les pors de l’hora immòbil i reconduir els cruiximents, el dolor i el temor de la deriva. I també hauràs de guarir l’amargor i les ferides amb els records tendres d’aquella altra casa on encara viuen la llum, les joguines i l’amor.
    Oh, casa insalubre, per què no m’ajudes a tornar, encara que sigui a contracorrent?

    Un poema molt teu. Ple de dolor i amargura, desesperació i angoixa. Desperta criatura!, encara que sigui per adonar-te que estàs viva, molt viva.

    Raül

  • Un relat teu[Ofensiu]
    Josep Ventura | 28-04-2012 | Valoració: 10


    ens submergia a una casa dins de l’aigua i ara emergeix
    un meravellós poema.
    Una abraçada
    Josep

  • El corrent dels dies[Ofensiu]
    franz appa | 28-04-2012

    Tornem al lloc del crim!
    Allan, ens has fet habitants del teu paisatge reduït i reclòs. Com un més dels teus personatges,assistim a aquesta arquitectura evanescent, subtil, boirosa, on la vida i la mort juguen el seu joc d'aigües, travessats per dolors, records, amargors, músiques allunyades.
    El que en la prosa és un dens discurs ple de contrallums i contrastos, en la teva poesia és cançó amb tornades i estrofes que s'enreden entre algues, randes, fines teles macades pel temps. Natura i artifici conviuen i s'agermanen en una mateixa i fatal tasca: la seva lenta, metòdica, inexorable destrucció.
    No hi ha en veritat cataclisme, no en aquest poema: tot es continu i alhora una evasió, la canal que travessa el subterrani i que va degradant l'estabilitat de la casa, desprenent la sentor agra i dolça de la floridura, de la vida pútrida que s'assimila imperceptiblement a la mort.
    El son: hostaler del somni, neguitosament present aquí sense ser realment esmentat, antesala incerta de la mort. presagis que semblen flotar en aigües tèrboles, aigües aturades encara que formin el corrent.
    El corrent sense remei dels dies que es van succeïnt, des d'aquella infantesa evocada amb la capsa de la música i l'aroma captiu de les dones que ens van estimar.
    Com molt bé diu Senyor Tu, aquesta poesia teva commou i penetra pel vocabulari ric i tan propi, tan instantàniament reconeixible com a teu. I, en definitiva, tan nostre, tant dels que habitem circumstancialment el teu món en visitar els teus relats i poemes.
    Una abraçada!

  • Contrast, amb els peus mullats[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-04-2012 | Valoració: 10

    Un 10 Silvia! Un excel·lent poema, amb paràgrafs, com el segon, per emmarcar. La barreja de frases fosques i d'altres tan lluminoses com la referència a la capsa de música ofereixen un resultat global total de sensualitat i món personal únic, intransferible. El teu llenguatge, tan acurat, tan precís emmarca un relat d'angoixa blava, de somni i llençol. Una meravella! I una abraçada.

    Aleix

  • precios[Ofensiu]
    montsepema | 28-04-2012

    el guardar en una capsa, els sentiments, ens transporta a un lloc sense nom, imprecís i distant

  • Delícia[Ofensiu]
    Carles Ferran | 28-04-2012

    Els teus són sovint poemes gòtics, densos, foscos. El que no sé com fas és que alhora lluen i t’atrapen i t’escalfen per un ventijol de vida gairebé imperceptible. Llum i tenebra, yin i yang. Delícia.

  • Més que poesia[Ofensiu]
    SenyorTu | 27-04-2012

    Sóc negat per copsar la poesia però, joder, això que has escrit deu ser més que poesia. El contingut em fa estremir i la forma em fa gaudir.
    Hi ha un aspecte de la teva literatura que fa temps que volia esmentar: aquest vocabulari, tan ric i tan teu.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

57 Relats

768 Comentaris

136898 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com