Cas obert

Un relat de: Carme_
Crec que al final la veritat seguirà oculta: no es sabrà mai qui ho va fer, ni per què.
Tothom està horroritzat pel crim, qui no ho estaria, amb aquella noia tan jove.
I a mi m’han assignat la investigació. Suposo que hauria d’estar decidit a arribar fins al final com a policia que sóc, però…

Comencem pel principi, deixeu-me que us expliqui els fets.
La Roser era una noia de 17 anys molt coneguda al poble, on tots la veien com la filla perfecta: educada, bona estudiant, participant en múltiples activitats i sempre disposada a ajudar els altres.
Divendres passat no va tornar a casa. L’esperaven a les 8, després del club de lectura, però no va arribar. Van sortir a buscar-la sense èxit. De fet, a la biblioteca només hi havia estat al principi de la reunió. Diuen que va marxar en rebre un missatge al mòbil. Després, cap més notícia.
Dissabte van seguir cercant-la amb el mateix resultat. No sabien què pensar i ja no esperaven res de bo.
Diumenge va aparèixer el cos de la Roser, surant a l’aigua del riu en aquell punt on fa una bassa rodona més ampla i tothom s’hi banya a l’estiu. La seva cara estava inflada per les hores que portava a l’aigua, tot i que no va morir ofegada, sinó d’un tret al pit, directe al cor.
El seu telèfon mòbil que podia aportar alguna pista, no hi era. També faltaven més coses: rastres d’altres persones, l’arma, testimonis, els motius, …

Però no, aquest no és el principi de tot, aquests són els fets coneguts.
Va ser unes setmanes abans que jo la vaig veure per primer cop. Va venir amb en Toti a la trobada pel “repartiment del mes”. En Toti és tot un personatge, emmerdat fins a les celles en la venda de droga. Per això només veure-la amb ell vaig tenir dos pensaments: el primer, em preguntava què hi feia ella allí, no hi encaixava, i el segon, que era un error que hi fos, en Toti s’havia equivocat de ple portant-la.

Però “la nena” no era tan inocent com tots la creien, doncs ja feia temps que ajudava al Toti en la distribució de les pastilles blaves. Sembla ser que quan anava de marxa amb els amics sempre trobava un moment per a despistar-los a tots i dedicar-se a la venda d’amfetes, amb tant d’èxit que havia arribat a ser “la segona” del Toti.
Per això era allí aquell dia, aquell fatídic dia de la trobada en què van passar coses que no haurien d’haver passat, i que les va veure qui no les havia d’haver vist. Us estalviaré els detalls, però ho encerteu de ple: la Roser va ser aquell testimoni indesitjat.
Si en Toti se’n refiava, me’n podia refiar jo? Me la vaig trobar dues setmanes després i en vaig tenir la resposta quan els seus ulls em vam mirar amb una barreja de por i fàstic.

Per això ara jugo a uns jocs d’android als que no havia jugat mai en un mòbil al que he hagut de treure la funda de floretes vermelles.
I per això sé que aquest cas sempre quedarà obert…

Comentaris

  • futura continuació. ..[Ofensiu]
    Carme_ | 14-04-2015

    Hola!
    Agraeixo tots els comentaris rebuts  :-)
    En principi la idea era un relat així, com està publicat ara: va explicant coses poc a poc, i es va veient que les persones no són com semblen, alhora que deixa parts de la història sense detallar (no són rellevants) i la imaginació del lector pot completar-les al seu gust.
    Degut als vostres comentaris i a un concurs on l'extensió mínima eren 3 fulls,  l'he "continuat".  Quan es resolgui el concurs i el pugui publicar, veureu que dóna algunes respostes a temes que  plantejaveu i potser a altres no... ;-)
    El penjaré passat Sant Jordi.
    Ah, lligant amb això, dir-vos que  al meu blog trobareu informació de propostes per escriure, per si hi esteu interessats.
    Ens llegim!
    Carme.

  • Ben portat[Ofensiu]
    aleshores | 11-04-2015

    El relat. El personatge principal, la Roser es fica en embolics i en surt malament. Sembla haver-hi dues Rosers, perquè la visible, és ben educada, etc, etc, i la segona, la invisible, contràriament, no. Seria la real? S'ho hauria "buscat"?
    Queda però, la cara de por que, si ho he entès bé, la traïciona. Demostra que hi ha una lluita entre les dues cares de la moneda i humanitza al personatge. Però no hi ha lamentació de ningú per la seva mort. La vida és així? I el darrer apunt és pel psicòpata que sembka quedar-se tan tranquil.
    M'ha agradat.

  • Si és[Ofensiu]
    POBLET | 10-04-2015 | Valoració: 10

    com apuntes un cas obert, espero noves dades i tancament. Un magnífic relat que manté i atia la curiositat per saber noves dades. M'agrada molt.
    Una abraçada.
    Ens veiem
    JOSEP MARIA

  • un gran relat de misteri[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 09-04-2015 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt. Sí, a vegades desapareixen persones d'aquesta manera, per a desgràcia dels seus pobres familiars.

    Em recorda el cas d'Aurora Mancebo, en pau descansi.

    Em pregunto si mai es resoldrà el tema de la Roser. ¿Hi haurà una segona part?

    Ens llegirem per Relats. Salut!!!

  • Interessant...[Ofensiu]
    reusenca | 08-04-2015 | Valoració: 10

    Com de fet... et queden tants dubtes que ben bé hi podría haver una segona part com diu l'Aleix! Molt bo !
    Una abraçada

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 07-04-2015 | Valoració: 10

    Un born relat
    Montse

  • Això...[Ofensiu]
    AVERROIS | 07-04-2015 | Valoració: 10

    ...si que ès prendre la justícia pel seu compte. Ja deu haver moments en que la polícia li vindríen ganes d'acabar amb algunes coses que per culpa de les normes, les lleis i advocats d'alt "copete", queden amagades per sempre més. Però la justícia ja diuen que ès cegue, a vegades i depent a qui s'ha de jutjar. (En el llibre "rebelió a la granja es veu ben clar")
    En fi, un bon relat ple d'incognites.
    Una abraçada.

  • Continuarà?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-04-2015 | Valoració: 10

    Ho dic perquè m'ha deixat un molt bon regust aquest relat policíac. Hi ha molts dubtes i interrogants oberts. Cadascú se'ls pot tancar al seu gust o bé ho pots fer tu, l'autora. Crec que serà la primera opció, però, continuarà? Una forta abraçada, Carme.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carme_

Carme_

22 Relats

58 Comentaris

6833 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:

Twitter: @carme_tuit

Blog Petites Històries: http://petiteshistories.wordpress.com