Cartes (Segona carta)

Benvolgut Vincent,

Tal i com em vau demanar a la vostra carta, he llegit atentament els dos textos de la meva estimada amiga Griselle. Sens dubte són seus i us ho puc assegurar ja que, com havieu suposat vos, ella va permetre'm llegir-los i, fins i tot, quedar-me'ls. Els quinze textos que es trobaren són només el recull dels que més m'agradaren ja que, en realitat, l'obra titolada com bé heu dit vos MIRATGES, la componen seixanta-un textos escrits per la mateixa Griselle i que són el recull de "miratges" i il·lusions perdudes i recuperades que marcaren la vida de la meva amiga.
La veritat és, amic meu, que havia donat per perduts el conjunt de textos que ara vos teniu en mà, però ara que han sortit a la llum crec que hauria de saber que la mateixa Griselle, a través d'una carta que m'envià dos dies abans de la seva malaurada mort i que encara conservo, em demanà que aquests textos mai sortissin a la llum i que l'ajudés a preservar la seva intimitat únicament desvelada a la meva persona.

És per això que li demano que no faci públic que són seus, digui que són d'alguna de les seves amigues, digui que jo li he desmentit totalment que fossin d'ella. No deixi que la família de la Griselle, que com ja sap mai ha estat estimada per ella, utilitzin els seus pensaments i sentiments més profunds únicament pel seu desig d'explotar la seva figura. Al igual que feu vosté, li adjunto a la carta un dels miratges que no trobarà a la recopil·lació que van trobar ja que fou dels últims que creà però que crec que l'ajudarà a pendre la decisió.

Sense més desitg que el que entengui la meva petició, m'acomiado de vos i espero rebre notícies seves ben aviat per comunicar-me la seva decisió.


Robert Lion



EL DESÈ MIRATGE

Sant Joan ja era aquí. Per fi havia arribat la nit més llarga de l'any i, amb ella, l'estiu i les vacances. La olor de pólvora impregnaria cada fulla i cada branca, cada pedra i cada muntanya amb la seva olor característica.
Aquella nit tenia alguna cosa màgica. Quan finalment va començar la festa quan es va donar per inaugurada "La Nit més Llarga de l'Any" una sensació nova i inoblidable em va envair. Em sentia especial i deferent dels altres.
Em notava com si flotés, com si formés part d'aquella penombra que minut a minut, segon a segon, s'anava enfosquint més i més. Em mirava el cos i no el trobava, buscava la meva mà i no la veia, em tocava el pit i no el sentia. M'havia convertit en la nit. Vaig sentir una veu al meu darrera, un darrera que no existia, o si? Jo podia veure el que m'envoltava, podia veure els arbres i les estrelles, podia veure a la gent allà, ballant i rient, il·luminant el cel de colors. Aquella veu va tornar aparèixer, la sentia però no l'escoltava. Finalment em vaig fixar en aquelles paraules, articulades per "ningú"."Benvinguda a la Nit, la Nit més Llarga de l'Any, benvinguda a la Nit més Llarga de la teva Vida."
No ho entenia, què volia dir allò? Vaig tornar a intentar trobar el meu cos però no hi era. Llavors vaig reaccionar i em vaig poder adonar del que m'havia passat: la màgia d'aquella nit s'havia apoderat dels meus records i dels meus pensaments, del meu cos i la meva ment, de lo material i lo immaterial."Ets una més de les víctimes de l'engany humà, a partir d'ara només una nit a l'any podran tornar a veure-hi els teus ulls, a partir d'ara només una nit podràs tenir tacte"I jo, què faria o, més ben dit, què seria fins llavors?"El teu cos serà un racó de la nit i amb ell tot pensament. Els teus ulls seran col·locats allà, al firmament i seran dues noves estrelles pels astròlegs i dos records més de la malícia pels deutors"
Ara sóc nit, Nit de Sant Joan i, cada any, en aquest dia torno a veure'ls a tots i torno a recordar un i altre cop...tot... Però sabeu que si mai m'enyoreu, que si mai voleu trobar-me només cal que mireu amunt una nit qualsevol, en el moment en que us creueu amb les meves dues estrelles ho notareu. Com? Són coses de la màgia de la Nit de Sant Joan, per a mi la més Llarga de l'Any...