Cartes d'amor

Un relat de: Vicent Terol
«Vull que m’ho demanes per carta», li havia dit Rosalia.

Després de tímids intents, Xavier s’havia decidit i li ho havia deixat anar d’una forma directa, sense eufemismes; mostrava així la seua poca habilitat en el terreny del flirteig, però eliminava qualsevol possibilitat de confusió: «Vols eixir amb mi?». Fou tornant de la feina, quan ell estava a punt de baixar del metro. Li havia tremolat la veu, però no havia quequejat en absolut. I ella havia somrigut, deixant que uns pocs segons de silenci agradable suraren en l’ambient, abans de fer-li aquella mena d’encàrrec: «Vull que m’ho demanes per carta».

Xavier es va esforçar redactant una carta romàntica, convençut que això complauria Rosalia: un passaport segur a una relació amb ella. Va agafar frases d’Internet, va emprar paraules com «ànima», «somriure», «cel» i «poesia». Va desplegar aquella pregunta clara i concisa —«Vols eixir amb mi?»—, convertint-la en una petició elaborada digna de guanyar un concurs de cartes d’amor. Durant una setmana, hi va dedicar hores i hores sense saber que en tot moment comptava amb un «no» per resposta, desconeixent que l’únic que Rosalia volia d’ell era una missiva més per a la seua peculiar col·lecció.

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Hi ha cors ben rígids i ànimes fredes[Ofensiu]
    Mena Guiga | 12-06-2016

    La de la dona del relat n'és un clar exemple...per qui en faci col·lecció al seu torn, hehe.

    Impecablement escrit i amb un final inesperat, com pertoca, l'element sorpresa que cap bon relat ha de deixar entreveure (diuen i hi estic força d'acord tot que jo no em caso amb res).

    ***Pel que fa al relat del pi pinyoner i el corall amb malures, pot ser llegit a segon d'ESO i si fos el cas que t'abelleixi -m'ha semblat com si en fossis 'profe', sinó perquè dir-ho i suposar és lletgíiiiissim- endavant. TInc un fill a primer, jo, i sé que li calarà. Aquests dies, però, i amb cullerada sopera, li entaforo faules isòpiques. Penso que la moralina té un poder, encara que, també, hi ha qui no s'hi casi.

    Endavant amb l'escriptura!


    Mena

  • QUINA BARRA![Ofensiu]

    Quina barra, la Rosalia! Pobre noi...i que bé que en s ho expliques, Vicent! Molt original i ben escrit. Enhorabona!

  • Bon desenllaç[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 25-03-2016

    De fet, volia titular el comentari: bona col·lecció, però potser hauria aixafat la sorpresa del desenllaç als altres lectors. Això sí, una col·lecció una mica cruel.

  • Magnífic[Ofensiu]

    M'has mantingut en tensió durant tot el relat i m'has sorprès amb aquest final d'infart. Amb el que coste fer el cor fort per demanar aquestes coses i la sang freda que té aquesta dona. L'enhorabona. Molta sort Vicent :)
    Edgar

  • Quina una![Ofensiu]
    Materile | 23-03-2016 | Valoració: 10

    Caram amb la Rosalia, quina manera de jugar amb el pobre noi! Un relat original que fins al final has sabut guardar molt bé l'objectiu de la carta.
    Materile

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-03-2016 | Valoració: 10

    Un relat que podria ser real. M' agrada
    Montse

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

127 Relats

380 Comentaris

102886 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com