Cartes a Martí (3). El funcionari respon al catalanista.

El catalanista madrileny (Martí) va tenir una xerrada amb un funcionari de l'Estat espanyol resident a Barcelona (Manel). En aquesta xerrada, el Martí li confessa al Manel que, tot i la diferència d'edat entre ells, s'està enamorant d'ell (veieu Cartes a Martí 2). En aquesta carta, el Manel respondrà a la carta del seu jove i recent enamorat...

-----------------------------------------------------------------

De Manel Correa a Martí Franquès.

Benvolgut Martí,

Realment m'ha sorprès molt la seva carta. La conversa que vam mantenir, tot i ser molt agradable va ser això: una conversa. No m'imaginava que us hagués marcat tant profundament, i us he de confessar que m'alegra moltíssim.

Tant mateix, al rellegir la seva carta em vaig sentir molt decegut. Eren unes línies fredes, distants, extranyes, tant diferents a la intenció d'aquestes i tant diferents també d'aquelles paraules intercanviades. Vaig pensar que no em coneixies.

Però desitjo que em coneguis i és per a això que us responc. Vau semblar-me un home divertit, coherent i, no us ho negaré, atractiu.

Us adonareu de totes les barreres que ens separen.

Més que qualsevol possible divergència generacional, social, política, em vinc a referir a la distància que ens separa. Ara per ara, per anar descobrint-nos, no és tant gran, tenim les cartes, el telèfon (que us adjuntaré al remitent) i, com veig que esteu molt posat en el tema cibernètic, puc provar d'aprendre'n. Però sóc un romàntic i no vull iniciar un idili que sé que no porta enlloc.

Us semblarà egoista i precipitat, però no us heu plantejat el trasllat a Barcelona?

No voldria ficar-me on no em demanen, tant mateix conec el vostre amor per Catalunya i la vostra situació laboral i familiar deslligada d'un espai concret. Així doncs, és tant descabellada la meva idea? Ja sabeu que jo treballo de funcionari, així que la meva plaça és a Barcelona i no puc allunyar-me'n pas, i encara que professionalment la situació fos diferent, no abandonaria la meva mare ingressada a Sant Boi. Penseu en aquesta possibilitat, us ho suplico.

Finalment, no puc acomiadar-me sense comentar-vos que m'ha incomodat la vostra referència al sexe. No és que sigui un reprimit o quelcom semblant, però heu d'entendre que tinc una edat i m'espanta, doncs mai he tingut una relació amb un home i no em sento pas atractiu o desitjable. A més, considero que aquestes coses no s'han de mencionar, sorgeixen o no sorgeixen. D'entrada us confesso que ja formen part de les meves fantasies.

Espero que us poseu en contacte ràpidament amb mi i puguem concertar una trobada (potser així podria mostrar-vos Barcelona).

Afectuosament,


Manel Correa.

PD: Potser ja podríem tutejar-nos. No se us fa (o se't fa) extrany parlar d'amor com si anessis a demanar un crèdit?

-----------------------------------------------------------------

(Recordem que les creadores de dos dels tres personatges d'aquestes cartes, i d'algunes d'aquestes cartes, són dues companyes de classe de literatura: la Diana i l'Olga).