Cartes a l'Olímp

Estimada Era:

Ja sé que les relacions entre nosaltres dos no han estat mai gaire cordials per allò del Papà amb la Leto però et recordo que durant el merder de Troya tots dos estàvem del mateix cantó i malgrat vam acabar perdent ens vam avenir molt bé... crec jo.

És per això que m'agradaria trencar una llança a favor de la meva persona en aquesta seva eterna lluita contra mi, la meva germana i la Mamà. Li menciono això perquè, suposo que deu estar al corrent que jo, cada dia del món, em dedico a supervisar que treguin i guardin el sol, una feina un tant absorbent depèn de com t'ho miris, i en els breus espais de temps lliure m'agrada molt gaudir de la companyia d'altres déus, com ara és el seu cas. Em vaig sentir molt abrumat quan va decidir que l'acompanyés a aquella festa al palau de Micenes a la que vau ésser invitada. Més encara quan em vaig adonar de que m'havíeu preferit a mi que al Papà (possiblement ja li havíeu preguntat a ell, però coneixent-lo estic segur que ja havia quedat amb alguna mortal o alguna nimfa per fer allò que a vostè tant la importuna). Així que vaig anular totes les cites que tenia programades per aquell vespre: Torturar uns heretges que havien comès hibrys, anar a prendre unes copes de nèctar amb l'Afro, el Dioni i la Hestia (tot i que preferiríem que no vingués... Ja saps com n'és de sosa, tot el dia tancada a casa a la vora del foc com una vella...), i possiblement seguir l'exemple del papà amb alguna mortal innocent que trobés de tornada a casa. El cas és que ho vaig anular tot i finalment vostè m'envia Hermes per dir-me que al final no havia d'acompanyar-la. Molt bé! Doncs si així és com pretén millorar la nostra relació tindrà menys èxit que la maravellosa idea de Teseu, de deixar penjades les veles negres al tornar de Creta. Malgrat tot, prefereixo creure que això no és cap dels seus càstigs en contra meu i que tant sols és una petita confusió. Li prego que un altre dia m'avisi amb més antelació.

Per altre banda, aquest diumenge em vaig trobar a Homer passejant per Abidos, prop del pas de Dardaneles, que dona al mar de Marmara, es veu que s'està inspirant per escriure no se quina novel·la èpica, però no crec que triomfi gaire, ja saps que és un escriptor de segona que fa anys que s'ha vingut a menys. No triomfarà això, no triomfarà. T'ho dic jo, que sóc el déu de l'oracle i d'aquestes coses n'entenc. Com aquest tal Pericl.les que s'ha posat a governar a Atenas, segur que dura quatre dies.

Salutacions cordials a vostè i al Papà.

P.D. - Per cert, t'he comentat que tinc un novio nou? Es diu Jacint i és molt molt maco i molt molt simpàtic. Mira, ja se que els déus som molt prolífers en aquest sentir, però jo crec que aquest és el meu amor definitiu. Hem quedat demà per anar a jugar al disc, segur que ens ho passem molt bé.




Cablegrama de resposta

Impossible acudir cita STOP Baralla familiar per culpa d'una pluja daurada STOP Explicacions en un altre moment STOP Rumor de fill d'Afrodita i Hermes amb problemes d'identitat sexual STOP Tot l'Olimp en va ple STOP A veure que en treus. STOP Records.