Carta

Un relat de: Eloi Miró
Hem sap greu.
T’escric aquesta carta per comunicar-te el que el meu cor i la meva consciència hem demana. Ja fa cosa de tres setmanes que vaig fer les maletes i vaig marxar de casa sense dir res, vaig desaparèixer amb una única intenció, desaparèixer de la vida coneguda fins aquell moment. Ho vaig fer amb la intenció de deixar enrere un passat cru i violent que va anar cicatritzant a base de cops. Mai he sabut contenir la meva ira. Cada vegada que sento aquella energia, aquella força sobrenatural que clama per sortir de dins meu, tinc la necessitat vital de destruir i de descarregar-la, de llençar, deixar anar aquesta bestia que m’esgarrapa per dins i hem fa sentir tant i tant de dolor. Un dia hem vas dir que eres totalment conscient del risc que corries, però malgrat tot em vas dir que m’estimaves i que estaves disposada a patir les conseqüències, i que l’únic camí per a superar-ho havia de ser junts. Malgrat tot no estic disposat a que pateixis al meu costat aquest mal que acabarà amb la meva vida. Quan arribi aquest moment no vull que hi siguis, i vull que ho entenguis, que ho faig perquè de tu depèn tot una vida, i perquè estic disposat a anar a la fi del món per acabar amb el drac que devora les meves entranyes i que vol destruir tot el bé que tant he volgut per tu i el nen.
Sempre us portaré al cor.
T’estimo i l’estimo...
Adrià

Comentaris

  • Espero haver copsat bé[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-02-2013

    el teu missatge, Eloi.
    Un home valent que, conscient del seu problema, s'estima més fugir.
    Molt ben escrit. Segueix .
    Una abraçada.