Carta

Un relat de: Antoni Cànovas

Carta

No dorm, mentre m'acarones
els cabells, recorde,
recorde classes trencades
pel teu somriure i la vermellor
al meu rostre d'infant,
somnis de tendresa madura
i com passaren els anys,
ebris de matinals estels.

Anys d'amistat compartida,
converses, silencis marcats
per besos tendres i carícies de llum,
unió de cossos de foc i d'ànimes eternes,
de plaers colorits i dolors compartits,
de nits humides i dies clandestins,
any rere any.

De tu, mestra, amiga,
amant i esposa, espere
abans d'omplir la nit,
un bes incandescent.

Comentaris

  • gypsy | 19-10-2011


    bell, ple de serenitat amb les paraules que sonen a veritat, que transmeten!
    Un plaer.

    Crec que et vaig començar a llegir al facebook

    ;-)

  • anys [Ofensiu]
    ales de foc | 02-12-2010 | Valoració: 10

    t'he trobat de casualitat i m'ha agradat el teu relat. Paraules tendres per parlar del tresor més preuat: l'amor.
    et continuaré llegint.
    una cordial abraçada

  • Snzillament preciós![Ofensiu]
    Núria Niubó | 02-12-2010 | Valoració: 10

    Hola Antoni, veig que fa poc que publiques a RC .
    M’ha alegrat trobar-te, he llegit aquest poema al Facebook i m’ha agradat molt, t’he una sensibilitat exquisida.
    Felicitats!
    Benvingut a la nova pàgina!
    Núria

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Cànovas

Antoni Cànovas

12 Relats

51 Comentaris

16840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Agita les mans davant la llum i que l'ombra et serveixi d'estranyíssim mirall. Si aconsegueixes de llegir-hi a través signes i xifres, t'esglairà la nova lucidesa.
Martí i iPol