Carta per a Ruth

Desdibuixo la foscor amb la mirada mentre la nit em recorre tots els punts del meu cos i la sol·litud dona ombra a les persones que deambulen pel carrer.

Assegut observo el desert urbà per la finestra, els fanals com cuques de llum són les resplandors que l'omplen de vida, t'escolto a la radio, la dolçor de la teva veu em contrau els sentits i un petit esboç teu em murmura el pensament.

Et dibuixo amb un somriure tèrbol i concís, la teva mirada perduda i innocent s'oculta en la veu de les persones que et telefonen al programa, et dibuixo amb els cabells llargs i arrinxolats, juganers que s'entrellacen amb els cascs, els llavis petits i afruitats i els ulls sincers i tranquils.

Et dibuixo feliç com el somriure de les persones que tan sols amb la teva presencia es complauen, les pinzellades del meu llapis et pinten fràgil i serena mentre s'engalipen escoltan-te cada nit, al teu costat pinto la bogeria del sexe contrari tornada intel·ligència amb la veu profunda i pausada, un retrat dalinià de surrealisme pletòric, el pinto amb els cabells ennegrits replegats en una cua, el pinto amb els ulls petits, folls pero calmats, dibuixo la suavitat de les teves paraules i la pinto amb la força de la seva expressió, la teva delicadesa de les roses en abril es difumina en la seva passió i aquesta passió en la teva mirada.

Miro les hores, curtes i capritxoses passar pels estels que avergonyeixen la lluna, la nit s'escurça si us tinc al meu costat i la tristesa no existeix, sols els somriures del vostre silenci i la veracitat de la vostra essència que s'entreveu en el flaire de la frescor de la brisa que m'acarona la cara i les orelles.

El llenç s'acaba en les llàgrimes del llapis que s'emporta el corrent dels meus sentiments com la sintonia vigorosa la fi del vostre programa, les paraules que esbotzen els teus llavis veig difuminar amb la brisa que recorre la nit com dents de lleó i la freqüència de la radio que els meus dits fan emmudir.